Reproducció en risc

És un fet comprovat quedes de fa uns 35 anyshi ha una crisi per disminució de la fertilitat als països desenvolupats. Aproximadament un 17% de les parellestenen dificultats per concebre, mentre que als països en vies de desenvolupament no arriben al 8%. Des del 1982 es va començar a constatar un increment del nombre de dones que tenien dificultats per quedar-se embarassades oper mantenir l’embaràs, i s’ha estès a la majoria dels països industrialitzats. Però la fertilitat no és problema exclusiu de les dones.

Estudis prospectius realitzats en la població general de joves dels països nòrdics europeus, del Bàltic, Alemanya, Espanya i el Japó, mostren que d’un 20% a un 40% dels joves tenen un semen considerat pels andròlegs com a inferior als nivells necessaris per a una bona fecunditat.

Qualitat del semen

Diversos autors comSilberberg i Schmiedelhan relacionat aquests problemes de qualitat del semen i d’alteracions de la fecunditat de les dones amb l’exposició a disruptors endocrins ambientals, que augmenten els estrògens circulants però dificulten l’ovulació. Entre els disruptors associats amb els problemes de fertilitathi ha el Bisfenol A, els pesticides, les dioxines, els bifenils polibromats i el plom.

Les dificultats per a la reproducció han comportat larecerca individual de noves tecnologiesreproductives per la medicina, sense plantejar-se alhora com la contaminació ambiental és un risc per a la reproducció que necessita polítiques públiques adequades.

Però les dificultats per a la procreació també ha estimulat lanecessitat de fills i filles propis, o aparentment propis, per part de les parelles que els desitgen. Al preu que sigui i si pot ser amb les mínimes dificultats legals. La malaguanyada psicoanalista Silvia Tubertja havia avisat en els seus últims llibres de la manipulació del cos de les dones, en relació amb la seva obligació o desig de maternitat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El cost dels processos de reproducció assistida i els límits legislatius per a la donació d’òvuls i espermatozoides, en diversos països europeus, han motivat quemoltes parelles busquin la solució al nostre país. La majoria de països, com Itàlia (amb una normativa restrictiva) i França (que ja exigeix un registre de donantsde gàmetes per a la reproducció), no fan fàcils els processos de reproducció assistida. A més, a Anglaterra, aquest registre ja no permet l’anonimat dels donants des de fa temps, i Portugal va decidir a l’abril suprimir l’anonimat delsdonants de semen i d’òvulsperquè mantenir-lo pot suposar una violació dels drets a la identitat personal i al desenvolupament de la personalitat dels futurs éssers que naixeran.

Espanya s’ha quedat bastant solaquant a permissivitat i a l’anonimat dels donants, i és, per tant, ara per ara, una bona destinació, i per això no ens pot estranyar que, en l’àmbit privat,el 53 % de les dones que reben tractaments de reproducció assistida a Catalunya siguin estrangeres. No obstant, ja s’està implementant unregistre nacional de donants a Espanya, en el qual estaran identificades totes les donacions i cada procés de reproducció, i el Comitè de Bioètica de Catalunya va elaborar un document sobre el dret a saber els orígens. La igualtat de drets, i obligacions amb la resta d’Europa, podrà ajudar a posar límits ètics als processos de reproducció assistida.