Aquest mort està molt viu

 El difuntLindsay Kemp i el donat per mort, gràcies a una estúpida falòrnia, Ángel Pavlovsky van compartir des d’un escenari teatral una època molt concreta de Barcelona, els anys de la Transició, quan, entre altres assumptes,l’homosexualitat formava part de l’agenda reivindicativa. Cadascú ho va fer a la seva manera, però la respectabilitat artística se la va emportar el britànic amb 'Flowers', un cim de la cursileria gai inspirada en Jean Genet que oferia a l’autor francès diverses oportunitats per regirar-se a la seva tomba (li va encantar a Jordi Pujol, que ja era un senyal, desatès per mi, de què més em valia estalviar-me-la). Com aconsellen els anglosaxons, si no tens res de bo a dir d’algú, més val que no diguis res, però un és de natural xivato i sempre va he pensat que el senyor Kemp fabricava espectacles pseudopoètics per a burgesos ansiosos de semblar tolerants. Només em va agradar al paper d’hostaler -i improbable pare de Britt Ekland- a la hipnòtica pel·lícula anglesa de principis dels 70 'The wicker man', protagonitzada per Christopher Lee.

Pavlovsky no va aspirar mai a la respectabilitat artística, però va aconseguir per a molts -m’incloc- amb els seus espectacles unipersonals , aparentment sense pretensions, peròdotats d’una intel·ligència i un humor que no feia escarafalls a l’autoirrisió, una tradició anglosaxona que a Espanya acostuma a girar-se en contra. Com en aquella època encara es podien fer acudits de marietes -Arévalo es queixa que tal audàcia ja no és possible-, mai faltava en els xous de la Pavlovsky algun gracioset homòfob que intentava burlar-se d’ell i s’acabava emportant un calbot verbal que el deixava mut.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Vaig conèixer Pavlovsky fa anys, en un programa de ràdio en el qual tots dos exercíem de tertulià, la qual cosa em va servir per comprovar el que sempre havia intuït en ell: que era un tipus molt llest, molt culte i molt enginyós. Un dia se li va ocórrer dir que sempre havia volgut ser monja. “¿Per ser el primer home que ho aconsegueix?”, li vaig preguntar. “No”, em va respondre, “per ser la primera monja jueva de la història”.

Entre el 5 i el 9 de setembre, Pavlovsky protagonitzarà un monòleg autobiogràfic al teatre La Gleva La Gleva que tindrà molt de comiat. Als seus 77 anys, l’argentí exiliat a Banyoles ja no està per a seguir aquest ritme.