Berlín busca el màxim poder a la UE

La cancellera alemanya, Angela Merkel, que afronta una situació de debilitat política interna a causa de la gestió de la crisi migratòria, es prepara per ampliar al màxim el poder alemany sobre la Unió Europea (UE) i col·locar el 2019 un conservador alemany al capdavant de la Comissió Europea, el principal càrrec polític de la UE.

Aquest objectiu ha passat a convertir-se en prioritari per a Merkel, prevalent sobre la seva pretensió inicial de nomenar el president del Bundesbank, Jens Weidmann, com a president del Banc Central Europeu (BCE), a l’expirar el mandat de Mario Draghi el 2019, tot i que sense abandonar aquesta opció per complet. Les resistències que desperten les posicions de falcó ultraortodox de Weidmann i la tutela a l’ombra que ja exerceix Alemanya sobre el BCE com a potència dominant han decantat les prioritats de Merkel a obtenir primer la presidència de la Comissió Europea. El mandat de Draghi no expira fins al 31 d’octubre del 2019, després de l’elecció del president de l’Executiu comunitari. 

Renovació de l’Executiu

El 2019, després de les eleccions al Parlament Europeu del 23 al 26 de maig, es procedirà a la renovació de l’Executiu comunitari. Des dels comicis del 2014 amb la nominació de Jean-Claude Juncker ha quedat informalment establert que els caps d’estat i de Govern de la UE només poden escollir com a candidat a presidir la Comissió Europea el cap de fila del partit europeu més votat o del grup parlamentari capaç d’aconseguir el suport de la majoria de l’Eurocambra. Aquest nou procediment, conegut com a Spitzenkandidaten (candidat líder), exigeix que l’aspirant a dirigir la Comissió Europea s’hagi presentat als comicis europeus i hagi sigut votat prèviament pels ciutadans.

El Partit Popular Europeu (PPE) de Merkel és el grup que parteix com a favorit en els comicis, mentre que els socialdemòcrates continuen amb el seu retrocés electoral a causa del descontentament dels seus votants tradicionals per haver assumit una política econòmica de dretes. No obstant, els populars hauran de negociar el suport d’altres grups del Parlament Europeu per assegurar-se la majoria absoluta requerida per al nomenament del president de la Comissió Europea.

Frenar el populisme d’ultradreta 

Una de les incògnites és si el president francès, Emmanuel Macron, serà capaç de repetir a nivell europeu la seva estratègia electoral francesa d’intentar dinamitar populars i socialdemòcrates, captant figures i partits per a una plataforma europeista que es presentaria com la millor barrera contra l’avenç del populisme ultradretà euroescèptic. De moment, aquestes maniobres no han donat fruits.

Inicialment, Merkel preferia per al lloc el seu estret col·laborador i ara ministre d’Economia, Peter Altmaier. Però la cancellera s’ha decantat al final per recolzar el líder del grup popular a l’Eurocambra, Manfred Weber, després de consultar els conservadors francesos, segons la premsa alemanya. La candidatura de Weber ja havia sigut recolzada prèviament pel comissari de pressupostos, l’alemany Günther Oettinger. Weber pertany a la Unió Social Cristiana bavaresa (CSU), soci polític de Merkel, i per tant la seva designació podria rebaixar la tensió entre els conservadors bavaresos i la cancellera per la qüestió migratòria.   

Influència efectiva 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El Govern alemany ja compta actualment amb una enorme influència en la Comissió Europea, en especial arran del polèmic nomenament llampec el març de Martin Selmayr, pròxim a la cúpula dels conservadors alemanys, com a totpoderós secretari general de l’Executiu comunitari, que controla totes les decisions i propostes polítiques i legislatives de la Comissió Europea, inclòs el restrictiu projecte pressupostari 2021-2027. El controvertit nomenament de Selmayr va ser condemnat pel Parlament Europeu a l’abril i la Defensora del Poble de la UE, Emily O'Reilly, va obrir al maig una investigació per les seves irregularitats.

Amb un conservador alemany com a president de la Comissió Europea, la política d’austeritat es veurà reforçada encara més a la UE i continuarà frenant la inversió pública, la despesa social i el creixement, en un moment que l’economia europea ja s’està alentint. El creixement de l’eurozona ha passat del 2,8% anual l’últim trimestre del 2017 al 2,2% el segon trimestre d’aquest any, segons Eurosat. A Alemanya, el debilitament és fins i tot més marcat: del 2,8% a l’1,9%. L’obtenció del suport a Weber d’altres membres del Partit Popular Europeu implicarà a més un marcat gir dretà, d’acord amb les posicions ultraconservadores defensades pels primers ministres populars d’Hongria, Viktor Orbán, i d’Àustria, Sebastian Kurz, i pel líder del PP espanyol, Pablo Casado.