¿Funciona el llenguatge positiu?

El llenguatge positiu és l’expressió per excel·lència de la intel·ligència emocional consistent a utilitzar certes paraules que transformen situacions i resolen problemes. Un exemple bàsic són les expressions motivadores "Tu ho pots fer, confia en tu, tot sortirà bé", en oposició al llenguatge negatiu de "No ho puc fer, tot està malament, desconfia de tot el món". ¿Funciona el llenguatge positiu? No hi ha estudis científics que permetin afirmar de manera concloent res sobre això. El que sí que ha demostrat la investigació en neurociència és que, si ens exposem a la pressió del llenguatge negatiu (el cap que ens crida perquè ha arribat de mal humor i alguna cosa ha sortit malament), augmenta la producció de cortisol, l’hormona de l’estrès, perjudicial per a la salut; mentre que el llenguatge positiu estimula l’alliberament d’endorfines a l’organisme, les hormones del plaer, beneficioses per a la salut i el benestar.

Davant les persones curatives que utilitzen un llenguatge positiu per millorar la situació, les persones tòxiques fan servir un llenguatge negatiu que contamina el seu entorn comunicatiu sense oferir solucions. Un exemple d’això és el que l’assagista Jordi Gracia denomina l’intel·lectual malenconiós (tan semblant a l’intel·lectual desvergonyit de Sánchez-Cuenca), aquest professional de la cultura que publica en els mitjans i que, contra l’evidència avalada per les investigacions sobre els avenços en tots els terrenys de les societats actuals, opina que cada vegada es llegeix menys, que els joves són cada vegada més ximples, que els polítics actuals no tenen la talla dels del passat, que cada vegada es parla pitjor i que res ni ningú està a l’altura. Segons Gràcia, són intel·lectuals que, a l’acostar-se a l’edat de jubilació sense haver aconseguit l’obra immortal a què aspiraven, la seva frustració els ha convertit, en comptes d’en vells savis, simplement en vells rondinaires, usuaris mediàtics de llenguatge tòxic.

Final olímpica

Analitzem un cas en què veurem funcionant en tota la seva esplendor el llenguatge positiu. Carolina Marín anava perdent la seva final olímpica de bàdminton el 2016, quan el seu entrenador, Fernando Rivas, li va dir en un descans paraules que van canviar el signe del partit, insuflant-li l’energia i la motivació que la portarien volant a l’or. "Recorda a aquella nena de 14 anys que va arribar a la Residència Blume i volia complir el seu somni. Aquesta nena de 14 anys em va dir el que volia. Aquesta nena de 14 anys confia en tu".

L’entrenador va utilitzar la paraula "recorda" per traslladar mentalment la jugadora, de l’actual situaciód’estrès, frustració i desànim, cap a un estat anímic evocador de la infantesa (per això utilitza la paraula "nena"), quan començava a jugar a bàdminton per diversió. Aquesta nena de 14 anys "volia complir el seu somni" (una altra expressió positiva), ser campiona olímpica. En aquells moments, Carolina estava en una final, en una finala punt de complir el seu somni infantil, per això l’entrenador va incidir amb una altra frase positiva altament engrescadora: Aquesta nena de 14 anys confia en tu".

¿Va ser clau el llenguatge positiu de l’entrenador perquè la jugadora guanyés el partit i la medalla d’or? Sens dubte, va ajudar a augmentar la seva motivació, però des d’un punt de vista científic això no és suficient com per respondre afirmativament aquesta pregunta. També l’entrenador del seu rival va parlar amb la seva jugadora, que a més anava guanyant amb claredat, i no obstant va acabar perdent el partit. ¿El llenguatge positiu va funcionar en el cas de la vencedora i va fracassar en el de la perdedora? Aquí no existeix un patró lògic explicatiu, sinó un biaix interpretatiu discutible, perquè es remarca la incidència del llenguatge positiu quan es guanya, però s’oculta quan es perd.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tots hem vist que quan Rafa Nadal guanya un punt Rafa Nadal important sempre crida, exultant "¡vamos!" expressió positiva que fins i tot porta impresa a les seves sabatilles. No obstant, Federer, el jugador amb més títols Federer,de la història del tennis, és silent a la pista. McEnroe i Djokovic, dos nois dolents del tennis, han discutit amb molt males maneres amb l’àrbitre, han trencat raquetes, han insultat el contrari, han creat una tensió insuportable a la pista i, fins i tot sent esbroncats pel públic, han guanyat els seus partits i ningú dubta que no siguin uns grans campions.

No existeix cap evidència concloent que el llenguatge positiu millori inexorablement el nostre rendiment esportiu, ni les nostres vides. Això sí, sens dubte resulta més agradable compartir el nostre temps amb qui no dedica el seu discurs a crear situacions hostils.