Mites i mentides sobre el toro brau

Fa tot just una setmana vaig pujar una foto a Twitter acariciant a un toro de camp amb la següent frase: «I després direu que el toro és brau per naturalesa». Primer em van posar a parir dient que això era una vaca, un vedell o un bou. Fins que vaig pujar una altra foto en la qual se li veien els collons al toro. Llavors van dir que val, però que no era un toro de lluita. En cap moment jo havia dit que ho fos. Van fer mems a la meva costa, em van treure a televisió i a diversos diaris, em van dir beneita i idiota. Van intentar desqualificar-me per tots els mitjans possibles.

Per por.

La tauromàquia és negoci per a uns quants toreros, rellonejadors i ramaderies. O per a toreros que a més són ramaders, i/o empresaris taurins i/o fins i tot apoderats d’altres toreros i de novellers. En resum: un sector endogàmic on n’hi hagi, que resisteix amb prou feines el qüestionament social des de fa alguns anys. ¿Què sosté aquesta activitat de què es lucren, repeteixo, uns pocs? Les subvencions. Subvencions que ells neguen per activa i per passiva.

Un sector subvencionat

La UE atorga primes a les ramaderies per diferents conceptes: naixements, vaques dides, mascles joves i adults, sacrifici i extensificació. El PAC (Pla Agrari Comú) també subvenciona les explotacions de bestiar de lídia en funció de les hectàrees de devesa. L’any 2011, el Parlament Europeu va concedir 129,6 milions d’euros en concepte d’ajuts a la ramaderia de lluita. L’Estat espanyol aporta potser 500 milions anuals en subvencions directes i indirectes per part dels diversos organismes de l’Estat. La Comunitat de Madrid, per exemple, ha destinat cinc milions d’euros en un any.

Cada família espanyola està subvencionant aquest lobi amb part dels seus impostos.

¿Qui no s’apunta a un negoci la promoció del qual i difusió surt gratis? ¿Qui no s’apunta a un negoci que, segons els propis taurins, et porta a tenir accés als cercles de l’aristocràcia i als personatges que atresoren les grans fortunes al nostre país?

Un lobi poderós

El lobi taurí és un lobi poderós i milionari que defensa el seu xiringuito amb dents i ungles, i que va a mort contra els qui el qüestionen. I fa córrer mites. Però aquests mites són falsos.

És fals que el toro de lluita sigui brau per naturalesa. Això és genètica elemental. Si existís un tret conductual transmissible genèticament que només es donés en els toros de lluita i no en els toros de camp, caldria classificar el toro de lluita com a espècie diferent del toro de camp, i no és així. El toro de lluita no és més brau que el toro de camp. És només més gran. De la mateixa forma que un pitbull no és més agressiu que un caniche: tots dos són gossos. Només que el pitbull és més gran i posseeix una mandíbula més poderosa (el meu caniche, per cert, mossega i gruny si algú s’apropa a la meva filla).

Un toro de lluita no ataca si no se sent atacat: surt a l’arena corrents perquè surt des d’un corral fosc cap a la llum, i perquè li han donat una pulla. Li han fet mal i surt espantat. Immediatament, rellonejadors i banderillers l’arponen. ¿Ha estat vostè en una cursa en estesa zero? Jo sí. Es veu la sang brollant a borbolls com a un sortidor. No és una cosa agradable de veure, cregui’m. L’animal està espantat, lluita per la seva vida. Però també està feble. Fins i tot així, el torero s’ha de posar gairebé davant del tot i agitar una capa perquè el toro l’envesteixi; perquè, si no, no ho faria. 

Nou de cada deu espanyols mai aniran als toros

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ja li dic jo que si em deixen passejar per una devesa a una distància prudencial els toros no venen contra mi. ¿Que com ho sé? Perquè si llegeixen ‘Beatriz y los cuerpos celestes’ veuran que es parla molt d’El Escorial. Fa 35 anys, abans que el poble se sobreurbanitzés, jo vaig passar diversos estius allà, i llavors (ara ja no) hi havia deveses al poble. Per arribar a casa meva i escurçar camí n’he travessat algunes.

No, senyors, un toro de lluita no és ni més de ni menys brau que un de camp. No és una espècie diferent. No ataca perquè estigui en la seva naturalesa. Ataca perquè és salvatgement torturat i lluita per la seva vida. No, senyors, Espanya sencera no està contra de mi per molt que “cremin les xarxes”. Nou de cada deu espanyols no han anat ni aniran mai als toros, i quan es retransmeten corregudes a RTVE l’audiència és la mínima (només comparable a quan es retransmet la missa). No, senyors, no soc una inculta. I no senyors, una mentida repetida no es converteix en una veritat.