idees

Les biblioteques d'estiu

Quan comença l'estiu, l'impuls de molts lectors és triar un llibre conforme amb tot un període de vacances

1
Es llegeix en minuts
olerin43511115 barcelona  barcelon s  27 05 2018   sociedad    primer dia d180824212309

olerin43511115 barcelona barcelon s 27 05 2018 sociedad primer dia d180824212309 / DANNY CAMINAL

¿Què ocorre amb elsllibres d’estiu quan arriba l’hivern? ¿On van a parar aquestesil·lusions abandonadesa mig camí? Em temo que aquesta ésuna història trista. Quan comença l’estiu, l’impuls de molts lectors és triarun llibre conformeamb tot un període de vacances, que respongui a lesexpectatives de llibertatcontinuada. Confiats, es decideixen per una novel·la llarga, un best-seller, una trilogia egípcia, aquell clàssic que fa anys que els recomanen... Com els salmons que remunten el riu, sempren’hi ha alguns que no arriben al finali queden encallats a l’inici de setembre, potser d’octubre. La millor mostra d’aquesta selecció natural són les biblioteques dels hotels,cementiris d’elefantsamb diversos centenars d’‘ombres de Grey’, detectius nòrdics i, com canten Manel, “intrigues vaticanes de final inesperat”.

Després hi ha el purgatori de les segones residències, els apartaments a la platja, la casa dels avis en un poble del Ripollès o del Matarranya. Tots amb les lleixes amb quatre llibres d’estius passats, convençuts de crear la il·lusió d’una biblioteca queens salvaria en cas de tempesta,una nit sense electricitat. Són aquestes altres lectures d’estiu les que demanen una nova oportunitat. Les intrigues crues d’Eric Ambler (‘La Màscara de Dimitrios’) o l’erotisme alegre de Joao Ubaldo Ribeiro(‘La casa de los budas dichosos’), per exemple. Aquest any he retrobat en una d’aquestes cases‘El amante sin domicilio fijo’, de Carlo Fruttero i Franco Lucentini (Seix Barral, 1988), i l’he tornat a llegir. Fruttero i Lucentini eren dos savis queescrivien a quatre mansi van tenir el seu moment de glòria als anys 80, sobretot amb ‘La mujer del domingo’. La seva barreja de periodisme i d’història, i una mirada irònica i alhora sentimental sobrela societat italiana, es concretava en aquest cas en una novel·la que parlava de la decadència de Venècia en mans del turisme, a través dels ulls d’un guia turístic i una experta en art antic que busca tresors en antics palaus. Després de tres dècades,la mirada crítica sobre Venèciatambé ens parla del present turístic a mig món.