Iniciativa ecològica

«Agua de beber, camará»

És increïble que no s'hagi presentat abans la idea de servir aigua de l'aixeta gratis als restaurants

Es llegeix en minuts
«Agua de beber, camará»

DANNY CAMINAL

Recordo un estiu de fa uns anys, durant unes vacances a Ais de Provença. En una placeta encantadora, amb un sortidor al mig, vam seure per sopar a la terrassa d’un restaurant. Abans de prendre’ns nota, un cambrer va agafar un gerro, el va omplir amb l’aigua fresca del sortidor i ens el va deixar a la taula. Després, durant el sopar, cada vegada que volíem aigua tornava a omplir-lo. Ho vaig recordar l’altre dia, al llegir la notícia que aquesta tardorl’Associació de la Restauració Sostenible  i Aigües de Barcelonal’Associació de la Restauració Sostenible Aigües de Barcelona presentaran una campanya de promoció per beure aigua d’aixeta als restaurants. Segons ells, té prou qualitat i al seu torn ajudaria a millorar el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic, reduint el consum de l’aigua embotellada en plàstic.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

D’entrada és una proposta tan lògica que és increïble que no s’hagi presentat abans. Des del 2010, les Nacions Unides reconeixen que l’aigua potable és un dret universal, per això és estrany que calgui pagar per beure, sigui on sigui. A l’altre costat de la balança, clar, hi ha el fet de què en alguns llocs –a molts barris de Barcelona, per exemple– la qualitat de l’aigua és molt discutible: potser supera tots els requisits tècnics d’una anàlisi, però té tants tractaments químics que més aviat sembla aigua de piscina infantil.

Fa anys que, als Estats Units i a Alemanya, els restaurants t’ofereixen gratis l’aigua de l’aixeta, tot i que si vols també pots demanar “aigua mineral” de marca, i te la cobren. En aquesta la nostra terra, precisament tan rica en fonts i amb una gran varietat d’aigües minerals, no serà fàcil aconseguir que l’aigua de l’aixeta guanyi una mica de prestigi als restaurants. Ja veurem. Potser el canvi ja va començar fa uns anys, quan els tècnics van introduir el terme ‘aigua de boca’, que venia a substituir el que tota la vida havíem anomenat ‘aigua potable’. És a dir, la que bevem de l’aixeta i de les fonts i que el gran Tom Jobim definia amb la senzillesa dels ritmes de bossanova com a “agua de beber”.