Només solidaritat
17-A = 'sympátheia'
L'encertada sobrietat dels actes d'homenatge hauria d'evidenciar només el sentiment compartit amb les víctimes
zentauroepp39731423 barcelona 18 08 2017 barcelona decenas de transe ntes170901120237 /
Seria difícil, per no dir impossible, trobar una paraula més adequada a l’actitud que tots haurien de mostrar aquest divendres a Barcelona amb motiu del primer aniversari delsatemptats terroristes de Barcelona i Cambrils.
En efecte, el concepte 'pathos’ o 'pátheia' significa 'experiència' o 'sentiment’ i pot tenir un doble sentit, negatiu, sofriment o dolor, i positiu, satisfacció o alleujament, tot i que és més habitual el sentit negatiu o el neutre. En composició amb la preposició 'syn' indica amb claredat l’acciód’experimentar o sentir alguna cosa en companyia o al costat d’una altra persona, de patir o sentir el mateix que ella i amb ella. ¿Hi ha alguna definició millor per expressar la forma en què s’hauria de comportar tota la gent que assisteixi als diversos actes commemoratius previstos?
No deixa de resultar inconcebible que des de fa diversos dies els mitjans de comunicació vagin plens de notícies i comentaris sobre el rebuig de la presència del cap de l’Estat i altres autoritats i sobre les expressions que pugui adoptar aquest rebuig així com sobre el protagonisme, en forma d’homenatge, que es pugui atorgar a responsables polítics o de cossos de seguretat per la seva actuació el dia 17-A i següents. ¿A qui se li pot ocórrer que hi hagi algun protagonista diferent de les 16 víctimes mortals i de les 137 persones ferides a més dels seus familiars i éssers estimats i de qui es va veure més o menys implicat en els dos atacs?
Obsessions fora de circumstàncies
També podem llegir aquests dies entrevistes amb persones afectades i amb familiars de les víctimes mortals i valoracions sobre les conseqüències, no només físiques, sinó també psíquiques, d’aquest tipus d’atemptats. Cal ser no ja insensible o inhumà, sinó fanàtic i sectari per anteposar uns pretesos ideals polítics a la més elemental solidaritat i comprensió cap al dolor dels autèntics protagonistes. No reproduiré, per no fer propaganda, cap de les insòlites manifestacions dels qui han promogut tals accions o han aprofitat l’ocasió no per solidaritzar-se amb qui ho mereix, sinó per reiterar les seves obsessions fora de lloc en aquestes circumstàncies.
Si fa un any els crits contra alguns representants institucionals ja van generar una enorme repulsa i una immensa reprovació a tot arreu, no s’ha d’esperar que aquest any les reaccions negatives disminueixin. Al contrari, ja que no serien tan improvisades. Potser per això, diversos responsables d’entitats socials i els candidats a un homenatge fora de lloc han declinat l’assistència als actes previstos i el seu fals protagonisme. No deixa, no obstant, de ser preocupant la falta de 'sympátheia' que demostren per a qui no és de la seva corda.
Barcelona es va incorporar l’any 2017 al patètic llistat de capitals europees objectiu dels terroristes. També va saber demostrar la seva responsabilitat, solidaritat i afecte cap a les víctimes i el seu entorn així com el rebuig de la violència i el terror. L’encertada sobrietat dels actes previstos en aquesta primera commemoració hauria d’evidenciar només la 'sympátheia' i deixar per a altres moments preses de posició diferents.
