Eslògan

La passada setmana el gran i amic Sergi Pàmies proposava als lectors de ‘La Vanguardia’ participar en un concursd’eslògans per republicitar a nivell planetari l’actual Barcelona com al seu dia va fer Nova York amb el mític ILNY, on la L va ser un gran cor. I Pàmies llança la primera pedra: “Perdonin les molèsties. Estem treballant per a vostès.” No em sembla malament, tot i que m’atrau molt més la primera part que la segona, ja que no acabo d’endevinar a qui es refereix aquest “vostès”. ¿Potser als que la ‘bossa els sona’? En això, Barcelona no té res de particular: s’assembla en gran manera a qualsevol altra ciutat del món.

La Barcelona ‘desmaragallitzada’ 

Sembla ser que a causa del ‘procés’, el taxi i l’onada de calor que ens envaeix,  l’olímpic ‘Amics per sempre’ –ja amb un quart de segle a l’esquena– no passa pels seus millors moments per a propis ni estranys. Només amb creuar l’Ebre, i fins i tot sense travessar-lo, ja advertim la caducitat d’aquestes tres paraules.

Tampoc retrocedir a començaments del segle passat sembla l’opció més oportuna, ja que la ‘Rosa de Foc’ bé podria confondre’s amb la descolorida i espinosa flor del PSOE-PSC. I l’actual i ‘desmaragallitzada’ Barcelona no mereix en absolut el dolç epítet de ‘Gran Encisera’ que li va atorgar al seu dial’avi i poeta Maragall.

Notícies relacionades

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diferents maneres de llegir un llibre

Potser la bona idea seria anar-nos-en al segle XVI a recuperar les floretes que Cervantes i Don Quixotvan llançar a Barcino: “Y, así, me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única; y aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, solo por haberla visto”. ¡Aquesta és bona!

¡És clar que sí: incloure Barcelona en la manxega ruta del Quixot! ¿Imaginen com de maques que sonarien aquestes paraules en català? Podria ser un tema de negociació bilateral i, de passada, Gaudí no es quedaria tan sol a l’hora d’atraure visites.