LA RODA
Paquita Salas
La comunitat trans batalla perquè els pocs personatges trans en cine i televisió siguin interpretats per actors d'aquesta condició
paquita-salas-2
S’ha aprofitat poc que Paquita Salas, protagonista de la sèrie homònima emesa ara a Netflix, és interpretada per un home (Brays Efe) per parlar de representativitat en l’audiovisual espanyol. La comunitat trans, per exemple, fa anys que batalla perquè els pocs personatges trans en cine i televisió siguin interpretats per actors d’aquesta condició, i no per intèrprets no trans (cis). A més de sotmetre’s a un procés de caracterització que no acaba de captar les transformacions experimentades pels cossos trans, els actors cis solen emportar-se premis per aquestes interpretacions.
El cas de Paquita és similar. És una dona de mitjana edat amb sobrepès, un perfil poc habitual en la televisió espanyola. Segons un estudi d’Aisge, entitat que agrupa actors, dobladors, ballarins i directors d’escena, els protagonistes femenins en sèries de televisió emeses entre el 2014 i el 2016 eren el 40% del total. En termes globals, el 45% dels personatges eren dones. Elles només van ser majoria, un 55%, als papers de personatges menors de 35 anys. A això cal sumar-hi que l’actriu Itziar Castro, que ha patit atacs a les xarxes a causa del seu sobrepès, és una excepció a la petita i gran pantalla.
Brays Efe, en canvi, ha augmentat el seu prestigi des que interpreta l’entranyable Paquita. Podem preguntar-nos, doncs, per què es valora més la interpretació d’un cos subversiu –és a dir, que un home jove faci d’una dona d’uns cinquanta grassa– que la visibilitat i expressió d’aquests cossos. No obstant, Efe ha lamentat en diverses entrevistes que la indústria audiovisual no escrigui històries sobre joves “grassos maricons” com ell. La qüestió és, doncs, crear més papers per a persones amb cossos, gèneres i sexualitats no normatives, i no que aquestes competeixin pels escassos papers que s’allunyen de l’estàndard. De fet, la sèrie mateixa compta amb un repartiment majoritàriament femení i reivindica la diversitat corporal i afectiva. És qüestió de seguir-ne l’exemple
