D'aeroports i 'low cost'
Viatgi amb nosaltres
En pocs anys els passatgers d'avió hem acceptat unes condicions cada vegada més deplorables. Comprem bitllets carregats de deures i amb pocs drets.
Ryanair commercial passenger jets are seen at Barcelona El-Prat Airport in Barcelona Spain October 10 2017 Picture taken October 10 2017 REUTERS Eric Gaillard /
Avions i aeroports. Surt el tema en una sobretaula i tothom té una història per explicar. Aquella vegada que les turbulències van convertir l’avió en un Dragon Khan. L’hostessa que tenia dots d’actriu i tractava els passatgers com en una pel·lícula d’Almodóvar. Aquell grup de nois que havien anat directament de la platja a l’avió, amb la tovallola al coll, xancletes i sorra als peus... Segur que aquests dies la gent que surti de l’aeroport de Barcelona es nodrirà de més històries, i no precisament agradables, per culpa dels retards, les cancel·lacions i, sobretot, la desinformació. ¡Quantes vegades hem sentit allò de “per culpa de l’excés de trànsit a l’aeroport”! Abans d’explicar els fets, hi ha companyies que prefereixen embolicar la troca.
Així, tot i que ja estàvem avisats, les vagues dels treballadors de Ryanair, Vueling i Iberia s’han convertit en la cançó de l’estiu, de cada estiu. Fa anys que, amb els vols 'low cost’, agafar un avió va perdre el glamur del privilegi, però el problema és que les companyies tradicionals han de fer concessions per competir amb els preus falsament baixos de les línies barates. Em recorda aquell moment en què els Ferrocarrils de la Generalitat van eliminar la segona classe del tren de Sarrià, amb la pretensió que a partir de llavors tothom viatjaria en primera: la realitat és que tothom va passar a viatjar en segona, sense distincions.
En pocs anys els passatgers d’avió hem acceptat unes condicions cada vegada més deplorables. Comprem bitllets carregats de deures i amb pocs drets. A més, clar, d’haver de pagar per tot i viure escenes torbadores. El 1970, la pel·lícula 'Aeropuerto’ va iniciar una moda a Hollywood –el cine de desastres– que va culminar amb 'Aeropuerto 75' i, després, les rèpliques del 77 i el 78. Dos anys més tard el model ja exigia una paròdia, i es va estrenar la gran 'Aterriza como puedas’. Quatre dècades més tard, fa falta actualitzar tota aquesta imaginació catastrofista: potser hauria de ser un bon documental.
