Torna el PP «sense complexos»

José María Aznar va accedir a la presidència del PP el 1990, amb 37 anys, la mateixa edat amb què ho ha fet Pablo Casado. Va ser l’Aznar de la majoria absoluta qui va prescriure què havia de ser el PP: una dreta “sense complexos”.

Durant la legislatura 1996-2000, el seu Govern havia escenificat un gir al centre; per força pengen: la seva majoria minoritària al Congrés el va obligar a firmar el pacte del Majestic amb la CiU de Jordi Pujol i a donar-se una encaixada amb Xabier Arzalluz, a aparcar el seu programa conservador de màxims, contrareformista i recentralitzador, i a fer importants concessions als nacionalismes català i basc. Una vegada es va alçar amb la majoria absoluta, al PP li va caure la careta centrista i va quedar oficialment inaugurat l’aznarat.

Una etapa marcada pel sumptuós casament de l’El Escorial, els “fils” del Prestige, l’esbronc amb els sindicats, la il·legalització de Batasuna, la uniformització autonòmica i, sobretot, la foto de les Açores. “Traurem Espanya del racó de la història”, es vantava llavors Aznar. Resultat: la derrota de Mariano Rajoy a les eleccions del 2004, amb Espanya commocionada pels atemptats de l’11-M.

Un Aznar rejovenit i sense bigoti s’ha reencarnat aquest matí en Casado, el discurs del qual en portes de la seva folgada victòria al congrés del PP contra Soraya Sáenz de Santamaría ha ressuscitat les essències del PP “sense complexos”. Defensa de la família, rebuig de l’eutanàsia i l’avortament lliure, confrontació sense quarter amb l’independentisme català –fins al punt d’hissar la bandera de Tabàrnia– i amb tota l’esquerra... Casado promet ocupar “tot l’espai a la dreta del PSOE”. Sense notícies del centrisme abans impostat. Albert Rivera té motius per no agafar el son.

EL CIS D’AGOST

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Al congrés del PP a València del 2008, en plena ofensiva contra un Rajoy que ja sumava dues derrotes a les urnes, Aznar va exigir de nou un PP “sense complexos”. Una dècada després, el partit ha atès la seva demanda. Els qui van caricaturitzar Rajoy com l’estendard de la dreta extrema no sabien de què parlaven. Que es preparin.

A Pedro Sánchez, mentrestant, el gir del PP li dona l’oportunitat d’ampliar els recolzaments electorals del PSOE tant pel centre, que Casado jutja estèril, com per l’esquerra, amb un Podem desdibuixat. Atents a l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que es coneixerà a l’agost. Podria marcar l’avenir de la legislatura i precipitar la crida a les urnes.