ANÀLISI
Scarlett és molt dona
zentauroepp44162112 gente scarlett johansson ser un hombre tr nsgenero en su p180707173325
Scarlett Johanson pretenia protagonitzar i coproduir una pel·lícula, 'Rub & Tug', sobre un peculiar personatge real,Jean-Marie Gill, una lesbiana disfressada d’home –es feia dir Dante Tex Gill– que, durant els anys 70 i 80, va controlar una sèrie de bordells al seu Pittsburgh natal. El 1984, Dante va ser detingut/a per la policia i condemnat/a a una pena de vuit anys de presó per evasió d’impostos. Dic que ‘pretenia’ perquè, davant de les protestes de la comunitat trans, que exigia un intèrpret trans, Johanson ha deixat el projecte, que ara, sense un nom com el seu, resultarà molt més difícil d’aixecar. Curiosament, cap de les queixes té res a veure amb el personatge inspirador de la pel·lícula, una dona que, mentre intentava canviar de sexe, es dedicava a explotar sexualment altres dones. Francament, l’amic Dante no sembla un personatge modèlic, ni per a la comunitat transgènere ni per a ningú.
Tampoc se li ha ocorregut a cap dels rondinaires abordar una qüestió òbvia: que Scarlett Johanson és una deliciosa col·lecció de corbes i un homenatge en moviment al cos femení que en cap cas pot passar per un home. A diferència del personatge original, que era una dona homenenca, obesa i escassament afavorida a qui qualsevol americana li quedava millor que un modelet de Balenciaga. Comprenc els inspiradors del projecte: contractar una actriu lletja, grassa i d’aspecte masculí dificultaria enormement la venda d’entrades. Però tot té un límit. Qualsevol actor pot fer el paper que vulgui mentre la versemblança no se’n vagi en orris: ho van demostrar Hillary Swank a 'Los chicos no lloran’ o Eddie Redmayne a 'La chica danesa'. I un actor heterosexual com Sean Penn va interpretar a la perfecció el paperde Harvey Milk, el primer alcalde gai de San Francisco. Però qualsevol que hagi vist fotos de Dante Gill –jo mateix, tot i que no l’hi desitjo a ningú–, veurà que donar aquest paper a Scarlett Johanson és absurd, per molt que s’hi esforci el departament de maquillatge i perruqueria.
La comunitat trans ha errat el tret en els seus motius per fer fora Johanson del projecte. No es tracta que a un trans l’ha d’interpretar per obligació un altre trans, sinó que, sigui qui sigui que aconsegueixi el paper, resulti mínimament creïble. Pel bé de la pel·lícula.
