zentauroepp26467115 economia aprendices fp formacion profesional dual seat 180326141840
En èpoques de crisi, una preocupació fonamental de les administracions públiques és facilitar la inserció laboral, especialment la d’aquelles persones amb més dificultats d’accés al món del treball. Però quan comencen a superar-se els indicadors crítics, nombroses empreses s’adrecen a nosaltres per indicar-nos que no troben els perfils professionals que necessiten.
Alguna cosa no va bé en el vincle entre empresa i formació si no som capaços d’aprofitar les èpoques de crisi per formar les persones a l’atur en les competències que el món empresarial necessita. No és menys cert que, en el mercat de treball, funcionen encara molts estereotips que condueixen al fet que, determinats col·lectius, com les persones majors de 45 anys, siguin considerats menys aptes que d’altres per a determinats llocs professionals. O que es consideri que els joves només poden accedir al mercat laboral via contractes temporals o precaris.
En el nucli del vincle entre formació i empresa hi ha la Formació Professional. L’oblidada FP, la imprescindible FP. Aquesta FP que hauria de tenir un paper estel·lar en la configuració del futur de la feina de la qual tant es parla, vinculada al món productiu en relació amb la revolució tecnològica i digital, amb la indústria 4.0, però que encara no el té.
Sabem que la contractació en graus mitjans va ascendir el 17,7% a Espanya el 2015 i el 19,7% entre els graus superiors, segons les últimes anàlisis disponibles. Estic segura que, el 2018, encara disposarem de dades més positives. És una bona notícia, però encara ens trobem molt lluny de les mitjanes europees, on les qualificacions intermèdies suposen el 48,9% contra l’escàs 23,1% espanyol.
Sens dubte, aquest és un gran repte per a l’FP i també l’hem d’afrontar des de Barcelona i àrea metropolitana. Urgeix modernitzar l’FP mostrant la seva enorme capacitat d’innovació. Hi ha algunes assignatures pendents que no podem allargar més, tals com l’enfortiment de l’ecosistema professional de l’FP –seria necessari compartir metodologies i establir mecanismes de coordinació–, la capacitació empresarial del professorat, els sistemes d’acreditació de competències, apostar per l’FP dual i la formació alterna. Però també potenciar l’FP amb competències transversals com poden ser els idiomes (especialment l’anglès), digitalització, comunicació, presa de decisions, etc., ja que les empreses busquen perfils capaços d’enfrontar-se als problemes de manera integral. A l’FP les competències professionals han d’anar estretament lligades a les transversals.
No obstant, el gran objectiu continua sent prestigiar els estudis d’FP, aconseguir que les famílies entenguin la vàlua professional que té educar els seus fills i filles en les formacions d’FP de grau mitjà i superior (les quals ja no se cenyeixen exclusivament al sector industrial, sinó que estan avançant al sector serveis i el sector primari) i mostrar als joves que poden tenir un futur laboral digne i satisfactori accedint a aquests estudis. En definitiva, disposant de l’FP que necessitem.
