Micromasclismes adolescents
Més del 70% dels nostres adolescents creuen que les seves relacions afectives són igualitàries i que no cal fer cap actuació especial contra la desigualtat de gènere. Les expertes en violència masclista expliquen que les campanyes clàssiques en mitjans de comunicació on apareixia una dona protagonista amb un ull de vellut ja no funcionen perquè les joves no s'hi senten identificades. ¿Què està passant, doncs, perquè hagin saltat les alertes en els indicadors sobre l'augment de la violència masclista en la joventut?
Un dels factors explicatius és el camuflatge del masclisme amb discursos políticament correctes. Des de la Psicologia Social s'anomena 'neosexisme' a la contradicció existent entre un posicionament públic a favor de la igualtat i el manteniment d'unes reticències i rebuig profunds respecte al que és femení, producte de segles de socialització diferencial. D'aquesta manera, encara que sembla que la igualtat estigui aconseguida, es produeixen subtils actes de violència o discriminació amb les dones que no són fàcils d'identificar. Són els anomenats micromasclismes. El que és vàlid per a tota la societat es fa especialment greu en l'adolescència, considerant la seva falta d'experiència per detectar situacions d'abús i discriminació.
El que és vàlid per a tota la societat es fa especialment greu en l'adolescència, considerant la seva falta d'experiència per detectar situacions d'abús i discriminació El que és vàlid per a tota la societat es fa especialment greu en l'adolescència, considerant la seva falta d'experiència per detectar situacions d'abús i discriminació
Un estudi dut a terme pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut el 2015 mostra que més del 80% dels adolescents entre 14 i 19 anys coneixen alguna situació de violència de gènere en parelles del seu entorn i 9 de cada 10 manifesten haver exercit violència psicològica sobre la seva parella. El 13% dels adolescents no consideren maltractament amenaçar o rebre amenaces si la parella vol trencar la relació. Encara són més els que confessen que la seva parella els ha intentat aïllar dels amics i amigues (23,2%). I trobem una quarta part de les noies (més del 25%) que reconeixen que el seu nòvio o exnòvio les vigila a través del telèfon.
Aquesta última qüestió, la del telèfon, no és en absolut menor, ja que les tecnologies de la comunicació han aportat noves estratègies, mètodes i accessibilitat per aconseguir el control dels nois sobre les noies. Algunes de les preguntes que convindria fer(se) per detectar una relació perillosa serien:
¿La teva parella et truca a tota hora?
¿Coneix la contrasenya del teu mòbil i la utilitza per mirar-lo?
¿Es molesta perquè vols passar temps amb els teus amics?
¿Et pregunta a qui li has enviat un whatsap a altes hores de la matinada?
¿Et demana que comparteixis la ubicació amb ell al mòbil per confirmar que ets on dius que ets?
¿T'exigeix que actualitzis el teu estat a Facebook per posar que tens una relació amb ell?
¿Et demana que et canviïs de roba quan no li agrada com vas vestida?
¿Acceptes tenir algun tipus de relació sexual amb ell encara que no et vingui de gust?
Notícies relacionadesTotes les actituds descrites s'emparen en el paraigua de l'amor romàntic tal com està concebut en la nostra societat. Responen a l'estereotip segons el qual els nois han de protegir les noies i elles han de cedir davant les seves peticions per demostrar la profunditat del seu afecte. El problema és confondre l'amor amb la dependència i la submissió, però no és fàcil evitar-ho quan les novel·les, els contes i les pel·lícules més famosos dedicats a joves repeteixen l'estereotip de "noia-maldestra-desvalguda / noi fort-agressiu-gelós-protector". Ho veiem a 'Crepúsculo', la famosa novel·la de vampirs de Stephenie Meyer, en les 'Cinquanta ombres d'en Grey' i, per descomptat, en l'aclaparadora majoria de contes infantils adaptats per Walt Disney.
Detectar a temps els micromasclismes en l'adolescència i oferir models alternatius d'amor profund, lliure i igualitari és una condició 'sine qua non' per eradicar la que després serà violència masclista sense pal·liatius, que, lamentablement, pot conduir a terribles assassinats de dones, com està passant de manera constant i intolerable al nostre país.
