Alemanya tomba el delicte de rebel·lió de Puigdemont

Pas a pas, decisió a decisió, la justícia dels països europeus als que van fugir els líders independentistes després de la proclamació d’independència del 27 d’octubre han anat posant en un compromísel  jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i la seva instrucció del cas dels fets esdevinguts al voltant del referèndum de l’1-O. L’últim ha sigut l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, que ha donat llum verda a l’extradició de Carles Puigdemont per un presumpte delicte de malversació, però ha descartat el càrrec de rebel·liócàrrec de rebel·lió que Llarena sol·licitava en l’euroordre, perquè entén que no hi va haver prou violència durant l’1-O que sustenti aquest càrrec.

Des del principi de la causa, el càrrec de rebel·lió ha sigut àmpliament criticat per prestigiosos juristes a causa que requereix que hi hagi violència. En les seves successives resolucions, el jutge Llarena ha justificat el que segons el seu parer és violència en aquells nefastos dies, però la justícia alemanya no ha considerat suficients els seus arguments per extradir Puigdemont. Al maig, la justícia belga va rebutjar l’entregajustícia belgava rebutjar l’entrega dels exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig pel que va considerar defectes de forma en l’euroordre. La suma de clatellades a la instrucció de Llarena posa en qüestió tot el procés. És molt significatiu que a la justícia espanyola li costi tant fer entendre als seus homòlegs europeus la concepció de violència que sustenta l’acusació de rebel·lió.

La fiscalia alemanya no pot recórrer, Puigdemont sí que pot fer-ho contra el càrrec de malversació davant del Tribunal Constitucional alemany. Ara el jutge Llarena ha de decidir si accepta o no l’extradició. Si no l’accepta, l’expresident de la Generalitat es quedarà en uns llimbs legals, ja que no podria moure’s d’Alemanya sense risc de ser detingut. Si Llarena l’accepta, Puigdemont només podrà ser jutjat en primera instància per malversació, i condemnat a tot estirar a 12 anys de presó, mentre que els líders socials i polítics que van decidir no fugir de la justícia i presentar-se davant dels jutjats fa mesos que estan en presó preventiva i en alguns casos s’enfronten a 30 anys de presó pel delicte de rebel·lió. Un greuge punyent. Una altra opció per a Llarena seria acudir al Tribunal de de Justícia de la Unió Europea, però vistos els antecedents no és aventurat pensar que aquesta seria una decisió arriscada per al jutge.