Un perillós setge a Síria

Abans de la guerra, Síria tenia 22 milions d’habitants. Vuit anys de devastació han creat sis milions de refugiats interns i uns altres sis que han abandonat el país. Des d’Europa, l’arribada de refugiats sirians està sent fal·laçment presentada com una allau fins a alterar l’agenda política dels països de la Unió. Però el gran nombre de persones que han buscat, a costa de grans penalitats i en molts casos de la seva pròpia vida, un lloc segur fora del seu país no ha anat més lluny dels països veïns de Síria, alguns d’ells amb grans camps de refugiats de conflictes anteriors, posant a prova les seves costures. Molts d’aquests països volen blindar les seves fronteres.

Turquia, per exemple, que té un acord amb la Unió Europea per donar acollida a refugiats, ja ha anunciat que pensa enviar-los a tots de tornada a Síria i en realitat ja ho està fent, reassentant-los en territori sirià controlat per Ankara. En aquest cas, l’objectiu del Govern d’Erdogan no és tant treure’s pressió demogràfica de sobre, sinó canviar l’estructura poblacional en la seva frontera en detriment dels kurds. Una de les conseqüències d’aquesta guerra, que encara no ha acabat malgrat els repetits anuncis del seu pròxim final, serà la del canvi demogràfic a Síria, un país amb una considerable diversitat de població i de religió. Aquests són canvis que porten la llavor de futures col·lisions, especialment tractant-se de la zona del món amb més conflictivitat.