Editorial

Els problemes del lloguer turístic

És necessària una regulació efectiva i conjunta que reculli els interessos contraposats en aquesta selva del sector

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp35358215 barcelona 02 09 2016 pancarta en la pla a del poeta bosc  de180707201900

zentauroepp35358215 barcelona 02 09 2016 pancarta en la pla a del poeta bosc de180707201900 / FERRAN NADEU

Arran de la implantació de plataformes com Airbnb o Homeaway i, en part, també perl’exclusió de les vivendes turístiques de la llei d’arrendaments urbans el 2013, Espanya s’ha convertit en els últims anys en un dels països amb més oferta d’aquest tipus, fins a arribar a una xifra que s’acosta a les 450.000 i que, a moltes ciutats, és superior a la dels allotjaments reglats.

Davant d’aquest panorama s’han succeït les crítiques i les queixes dels veïns, afectats per un fenomen que ha representat un canvi de costums i la introducció d’un nou tipus de turisme que ha contribuït de manera considerable al’augment dels preus del lloguer i a la gentrificació de molts barris, sense comptar amb desacords veïnals per la utilització d’uns vivendes amb nous veïns ocasionals que incideixen en la vida quotidiana. A més, des del sector hoteler i des d’altres agents turístics s’ha polemitzat per la falta d’una regulació efectiva i, en determinats moments, per una competència deslleial.

Caos legal per falta de marc normatiu

Un dels problemes principals que generen les vivendes turístiques és la no existència d’una legislació global a tot el territorino existència d’una legislació global que marqui les pautes generals, com passa amb els arrendaments convencionals. Això ha ocasionat un caos legal al qual han fet front autonomies i ajuntaments amb normatives pròpies que van des de la restricció a la permissivitat, en funció dels casos.

Hi ha decisions comunes, com per exemple l’obligació de dur a terme una declaració responsable per part dels propietaris i la inscripció de la vivenda en un registre, però a partir d’aquí hi ha moltes maneres d’afrontar la casuística. Des de la prohibició gairebé total a Palma de Mallorca a la divisió de la ciutat per zones, des de la denegació de noves llicències a l’ampliació de les existents, com passa a Barcelona, ciutat pionera en la regulació a través del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). Temes com la determinació d’una estada màxima, la possibilitat o no de destinar una residència permanent al negoci, la publicitat exterior als pisos o la delegació de la responsabilitat en les comunitats de veïns es tracten de forma diferent a tot Espanya. En el futur seria desitjable una regulació efectiva i conjunta que tingués en compte interessos contraposats en aquesta autèntica selva del lloguer turístic.