Anar al contingut

Anàlisi

¿Innovar sense trencar res?

¿Innovar sense trencar res?

Liliana Arroyo

Insistim a demanar més regulacions, quan en realitat necessitem un sistema més intel·ligent i adaptatiu

Qui ens hauria dit fa una dècada que crear una espècie de “plaça major” digital acabaria transformant què expliquem sobre nosaltres i com ens relacionem amb el món. O que podríem comprar des de llibres fins a productes frescos i rebre’ls directament sense aixecar-nos del sofà.

Fins i tot que pujaríem a cotxes de desconeguts a tot arreu del món. Probablement ningú no sabia amb exactitud el que realment suposaria FacebookAmazon Uber en els seus inicis.

Ha sigut qüestió de temps i experiència entendre que les coses noves no són necessàriament bones. Ens encanten i les utilitzem, especialment prometen una vida més còmoda, més barata o convenient, però en descobrim les traves tard. Ho hem vist clar amb Cambridge Analytica i Facebook o amb els conflictes entre Uber i moltes ciutats del món.

Quan se’ns passa el primer enlluernament, la innovació ens continua encantant però li demanem matisos. I si bé el marc regulador imposa el matís on falta sentit comú, cada dia són més evidents les llacunes de les legislacions actuals.

Però no només això, la transformació digital també posa en perill la capacitat del model regulador sencer. Sobretot perquè els ritmes de la innovació –àgils, dinàmics, flexibles– escapen constantment als de les institucions reguladores –lentes, estàtiques i rígides–, que a més sempre arriben a posteriori. No és estrany llavors que aparegui la “innovació sense permís” ('permissionless innovation' en anglès).

¿Li diríem a un nen que jugui sense treure les joguines de lloc? ¿O que pinti sense tacar-se les mans? ¿Per què esperem innovacions disruptives i al·lucinants ajustades a normes estretes i curtes? Si alguna cosa he après parlant amb emprenedors és que la innovació no és un estat o una activitat, és una actitud i una forma de ser al món. La recerca incessant de noves respostes per a problemes existents és una força que, com l’aigua, és difícil de parar. Si ve amb empenta, s’acabarà obrint camí. Per on pugui.

Actitud innovadora

La segona conclusió és que l’actitud innovadora va de la mà de l’assaig i l’error, de la prova, l’aprenentatge, la creativitat i la imaginació. Demanar que només s’assagi el que funciona és utòpic. Igual que intentar preveure els possibles efectes adversos sense entendre exactament el que es desenvolupa.

Insistim a demanar més regulacions (com si “més” fos “millor”), quan en realitat necessitem un sistema més intel·ligent i adaptatiu. Fan falta bancs de proves, igual que el Sandbox que impulsen al Regne Unit per a les 'start-ups’ financeres. Un sorral més o menys excepcional i controlat. Un racó on testar, aprendre i millorar, no només el producte o la idea, sinó també les regles de joc que l’acompanyen.

I ja que hi som, com a futurs usuaris i contraparts demanem que també ens hi convidin. Prometem joguinejar molt per trencar-ho tot a temps. Perquè només ofereixin, d’entre tot el nou, el millor.

0 Comentaris
cargando