Només ens salvarà l'empatia

L’empatia, en política, és l’únic que ens pot salvar. Només la capacitat per identificar-nos amb el sofriment i el sentiment d’altres persones ens ajudarà a construir alguna cosa més sòlida del que tenim fins ara, que és poc, molt poc. N’hi ha prou amb reflexionar sobre el camí pel qual ens ha portat l’obstinació i la tossuderia, d’uns i altres. Mesos després, seguim en un punt indeterminat, en uns llimbs tan absurds i pel que sembla tan inexistents com els catòlics.

Em preocupa la falta d’empatia d’alguns polítics i m’exaspera l’ostentació que en fan. Hauríem de començar a exigir-los que argumentin cada una de les seves reflexions, que ens expliquin, per exemple, per què consideren el trasllat dels presos independentistes a presons catalanes un privilegi. ¿De quina obligació quedaran exempts quan arribin al centre de Puig de les Basses, o de quin avantatge exclusiu o especial disfrutaran a Lledoners? ¿Hi ha presons que ho són menys que d’altres? Si és així que ens ho expliquin i ho denunciïn, estaríem davant d’un escàndol sense precedents en el nostre sistema penitenciari.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però si, al contrari, no ho poden explicar, que deixin l’argumentari i anteposin, per una vegada, l’empatia, o s’acabaran carregant l’essència de la política a cop de frase feta.

Hi ha un concepte que ja fa temps marca la línia vermella entre allò permissible i allò que no ho és: la legalitat. Constitucionalistes d’una àmplia forquilla ideològica, hem coincidit en aquest punt, ens hi hem aferrat en uns mesos especialment difícils. No entenc l’afany per abandonar-lo ara. El trasllat dels polítics que estan en presó preventiva s’ajusta totalment a la llei, s’emmarca en aquesta normalitat legal tantes vegades reclamada. Però la llei és un camí bidireccional, i el respecte s’ha de conjugar en primera personal del plural. Si el trasllat evitarà a les seves famílies centenars de quilòmetres i facilitarà que ells vegin els seus fills, si la llei permet alleujar el dolor afegit. ¿Què és el que impedeix que ens n’alegrem? Definitivament, l’absència d’empatia.