Europa no pot cedir a la ultradreta

Gairebé dos milions d’immigrants van arribar a Europa el 2015. Des d’aleshores, la xifra no ha fet més que disminuir, però el problema polític de la seva acollida s’ha incrementat fins a convertir-se en una batalla pels valors essencials d’Europa. La cimera celebrada la setmana passada es va tancar amb un acord de mínims que delatava poca concreció i el rebuig del bloc dur a compartir l’impacte de l’arribada d’immigrants. Tot i així, es va arribar a un pacte que, lluny de solucionar el problema, almenys donava una mica d’ànim a un projecte europeu fatigat i, sobretot, a una Merkel amenaçada pel seu soci ultra de govern. La caiguda de l’Executiu alemany podia provocar un buit de poder important a la UE i l’enfortiment de les tesis més dures de la ultradreta. Finalment, el Govern de Merkel ha resistit. El seu soci ha ratificat el seu suport a canvi d’obrir centres d’immigrants a la frontera d’Àustria.

Des de l’1 de juliol, Àustria ostenta la presidència temporal de la Unió Europea. Ja ha anunciat que l’enduriment de la política d’immigració serà una de les seves prioritats. En l’actual context de l’Europa fortalesa, cobren especial importància iniciatives com l’aliança socialdemòcrata entre Portugal i Espanya o els gestos humanitaris de Sánchez amb l’'Aquarius'  o el barco d’Open Arms. És imperatiu construir alternatives a l’imaginari de la ultradreta. La immigració no és el problema, però la seva utilització política és un perill.