El primer gest de Sánchez amb Catalunya

La decisió del Govern de Pedro Sánchez d’efectuar gestos per rebaixar la tensió en el conflicte polític català ja té la primera plasmació. La Secretaria General d’Institucions Penitenciàries ha decidit enviar a presons catalanespresons catalanes sis dels nou polítics i líders socials processats per l’1-O que es troben en presó preventiva. Al trasllat de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l’exconsellera Dolors Bassa, l’exconseller Raül Romeva, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart està previst que s’hi uneixi els pròxims dies el de Joquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull, la petició dels quals es troba sota tràmit. Els homes aniran al centre penitenciari de Lledoners, mentre que les dones seran internades al de Puig de les Basses.

Rebaixar la tensió

La decisió d’efectuar el trasllat, que depenia del Ministeri de l’Interior i no del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, arriba tot just una setmana abans de la prevista reunió entre Sánchez i Quim Torra. Des de la seva arribada a la Moncloa, Sánchez s’ha esforçat a rebaixar la tensió amb les institucions catalanes, en un context molt mediatitzat per la presó preventiva dels polítics i els líders socials processats i l’estratègia d’una part de l’independentisme (amb Torra i Carles Puigdemont al capdavant) de mantenir un estat de tensió permanent, com es va veure en la inauguració dels Jocs Mediterranis a Tarragona i les desafortunades escenes de Washington. El trasllat certament no pal·lia els efectes negatius de la presó preventiva (molt criticada per experts jurídics a Catalunya i la resta d’Espanya), però sí que ha d’entendre’s com un potent missatge polític: és una mà estesa del nou Govern que d’aquesta forma es desmarca de la duresa de l’Executiu de Mariano Rajoy.

Un missatge que incideix a més en les contradiccions internes en l’independentisme. Els partidaris de la tensió es van quedant sense arguments per prosseguir amb la seva estratègia d’enfrontament i simbolisme estèrils. Sánchez no és Rajoy, per més que des de les trinxeres de l’irredemptisme es tracti d’equiparar-los. Hi ha una oportunitat per encarrilar políticament un conflicte que mai no s’hauria d’haver allunyat d’aquestes vies. Cada un ha d’elegir si vol ser part de la solució o continuar sent part del problema.