Etapes en el desenvolupament de la ment

En la qüestió jueva, Marx defineix les religions com "etapes en el desenvolupament de la ment humana", i justament la mateixa definició pot aplicar-se alsnacionalismes. Quan en una societat planeja el canvi, un canvi radical, en una direcció que apunta a una cosa que abans mai no va existir, és quan més es deixa veure el pes de la tradició, quan entren en acció la tradició i la usança per frenar el canvi que s’acosta. Les religions, i també els nacionalismes, recorren als fantasmes del passat per conjurar els canvis que s’entreveuen en el futur pròxim. Això podria aplicar-se al repunt del fonamentalisme islàmic del segle XX, al fonamentalisme cristià dels EUA i al repunt del fonamentalisme jueu de la mateixa època -estic pensant en el moviment liderat per Gush Emunim i els seus imitadors-, però també als nacionalismes que ens toquen més de prop.

Vivim en una època apassionant on els canvis se succeeixen uns als altres sense que tinguem temps per registrar-los, on assistim a la marxa cada vegada més veloç d’un procés de desdemocratització, a Occident i fora d’Occident, que sovint s’executa sota aparents maneres democràtiques, és a dir mitjançant l’ús de les urnes, aquests objectes generalment transparents que han acabat justificant qualsevol disbarat.

La petita burgesia àrab

Michael Fischer, que ha estudiat el paper de la petita burgesia en el desenvolupament del fonamentalisme islàmic, ha arribat a la conclusió que el fonamentalisme respon a l’expressió de la classe petit burgesa, de la qual formen part els petits comerciants, els funcionaris i els mestres que no aspiren a un estil de vida occidental, sinó a un estil de vida tradicional àrab.

La inseguretat creada per la desaparició de la religió en àmplies zones d’Occident pot impulsar moltes persones a aferrar-se als nacionalismes basats en tradicions i en models de cultura compartits, que creguin un racisme cultural que ha substituït el racisme racial al segle XX. De la mateixa manera que el fonamentalisme, el nacionalisme també aspira, per damunt de tot, a reformar la societat de dalt a baix, a crear una societat nova que sense cap dubte serà molt millor que la societat que pretén substituir.

Aquesta aspiració, que inicialment és petit burgesa, s’ha d’estendre a les classes populars, una cosa necessària si es pretén embellir el fonamentalisme i el nacionalisme amb els oripells d’una democràcia aparent, ja que perquè funcionin aquestes presències i embolcalls és necessari que la petita burgesia compti amb el recolzament del poble a través de les urnes. El nombre de paperetes donarà a les ideologies fonamentalistes o nacionalistes una bolla i una aparença democràtiques. És el que va passar per exemple amb el clar triomf del fonamentalisme dels Germans Musulmans en les eleccions egípcies de després de la revolució del 2011 que va fer fora Mubarak.

És interessant assenyalar, com s’ha observat en el cas del fonamentalisme, que els fills de la petita burgesia formen el dipòsit principal dels 'descontents’ que tindran per missió estendre el seu descontentament a les classes populars. Philip Khoury diu el següent sobre el fonamentalisme, encara que crec que també és vàlid per al nacionalisme: "Per a les classes que patrocinen el renaixement, l’islam ha de ser vist com un vehicle de demandes polítiques i econòmiques. Així es converteix el fonamentalisme en l’instrument ideològic més apte per reivindicar aquestes demandes".

Notícies relacionades

El positiu desembarcament de Chery

Jugar amb foc

Se suggereix que el fonamentalisme proporciona consol a les condicions d’inseguretat i misèria que hi ha en una societat, així com un sentiment de pertinença a l’esmentada societat, dos paràmetres rellevants que o bé són certs en la majoria dels casos o bé s’ha fet creure que són certs. Aquesta percepció injecta en l’individu la força que necessita per llançar-se a la recerca d’un canvi que li promet nombrosos avantatges respecte a la seva situació actual.

Un aspecte central del fonamentalisme és el seu rebuig de la modernitat, encara que això és cert només parcialment, ja que el fonamentalisme dels Germans Musulmans no rebutja els avenços aconseguits per la ciència a Occident, més aviat el contrari. No obstant, sí que rebutja nombroses innovacions derivades del progrés no científic, de la mateixa manera que un nacionalisme pot rebutjar els canvis que intueix que s’acosten i que considera perjudicials per a la seva identitat i la seva visió global de la vida.