13 d’ag 2020

Anar al contingut
Ryanair commercial passenger jets are seen at Barcelona El-Prat Airport in Barcelona Spain October 10 2017 Picture taken October 10 2017 REUTERS Eric Gaillard

ERIC GAILLARD (REUTERS)

Volar surt car

Ester Oliveras

Volar de Barcelona a Torí per 20 euros. Tren d’alta velocitat de Torí a Milà per 34 euros. Taxi metropolità a l’aeroport per 45 euros. Està clar que els models de negoci d’aquests tres tipus de transport difereixen molt entre ells, i que el nombre de quilòmetres, no sembla un factor determinant. Les línies aèries han portat a la seva màxima expressió el model low cost, calculant, al cèntim, les despeses i ingressos que generen cada una de les seves activitats.

Diu una llegenda urbana que els inicis d’aquestes pràctiques es remunten a l’any 1987 quan American Airlines va estalviar 40.000 dòlars a l’any suprimint una única oliva a les amanides que servia a bord. I, així és, l’empresa Ryanair, la més gran del sector, va tancar els seus comptes amb un benefici superior als 1.300 milions. El transport aeri està a l’alça i això beneficia tant la mateixa indústria com l’accés de moltes persones que abans no podien viatjar. ¿Quin és el problema, llavors? El cost mediambiental no contemplat en les tarifes aèries. Un avió mitjà gasta aproximadament 2.500 litres de combustible en només seixanta minuts i genera 8.500 quilos de diòxid de carboni, la qual cosa contribueix a una elevada contaminació de l’atmosfera i a l’escalfament global.

Es tracta d’una contaminació invisible i invisibilitzada. Invisible perquè succeeix pels aires, en cel espaiós i per sobre de núvols blancs. Invisibilitzada perquè les empreses aporten poca informació sobre els efectes ambientals en les seves memòries de sostenibilitat i les polítiques públiques treballen per millorar i ampliar el transport aeri. Mentre la reproducció de carrils bici suggereix a la ciutadania deixar els cotxes a casa per a trajectes curts, les notícies sobre noves aerolínies i trajectes a l’aeroport alegren la vida econòmica de qualsevol ciutat.

Per realitzar un paral·lelisme que tots coneixem, la indústria tabaquera era molt lucrativa durant els anys 70 i 80, però les externalitats negatives que requeien sobre la salut de les persones i la societat tenien un cost molt elevat. Per compensar aquestes conseqüències es van augmentar els impostos sobre aquests productes i es va legislar en contra seu. Una cosa semblant està passant ara amb el sucre i l’impost sobre les begudes energètiques. Amb el transport aeri serà molt més complex ja que els efectes positius econòmics del seu augment a curt termini semblen molt superiors als costos ambientals, que es pagaran a llarg termini.

Encara que hi ha moltes iniciatives per disminuir l’impacte ambiental dels avions, com l’ús del biocombustible, i una millor gestió dels residus, aquesta avança amb molta lentitud, en comparació amb l’increment de passatgers que s’anuncia als aeroports, temporada rere temporada.

Els canvis de més impacte vindran dels avenços tecnològics i les polítiques públiques. Individualment es recomanen vols sense escales i de molt llarga distància. Per a distàncies mitjanes considerar tren o cotxe.