Anar al contingut

LA RODA

De l'escó al banc dels acusats

Jordi Puntí

Hi ha pocs territoris on la politització del futbol tingui tant camp per córrer com a Espanya

Ja farà uns tres anys que vaig sentir a parlar per primera vegada de la “futbolització de la política”. L’expressió, escrita per Ramon Besa en un dels seus articles, era exactíssima i clarivident, i es referia tant a les maneres de celebrar la victòria electoral per part del PP, com a la defensa d’una ideologia des de la militància passional, incondicional, que mostren avui la majoria de partits polítics.

Espanyolitat

Ho vam veure fa uns dies, per exemple, amb tota la bullícia de la moció de censura contra Mariano Rajoy i el seu govern, i amb les reaccions que provocava en els polítics. De fet, fins i tot podríem establir una competició d’espanyolitat entre els partits de la dreta: Rajoy va acabar la seva intervenció en el debat de la moció amb un “jo continuo sent espanyol”, que era la versió òbvia del mateix orgull patri que Albert Rivera explotava en clau esotèrica, quan deia en un míting: «Jo veig espanyols...».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

Aquests dies, amb el Mundial de Rússia, viurem l’altra cara de la moneda i assistirem a la politització del futbol. Els entramats de la geopolítica mundial sempre floreixen quan l’atzar enfronta dues seleccions aparentment distants, i només podem intuir els conflictes diplomàtics que pot sublimar un Rússia-Aràbia Saudita, partit inaugural, o les tensions colonials d’un possible Anglaterra-Austràlia.

De tota manera, hi ha pocs territoris on la politització del futbol tingui tant camp per córrer com a Espanya, precisament per culpa d’aquests polítics que viuen fregant el fanatisme. Ho veurem a Barcelona, ​​sobretot, després que Ciutadans hagi insistit a posar una pantalla gegant per seguir els partits de ‘la Roja’ i poder cantar a ple pulmó allò d’«‘a por ellos, oe’», etcètera. I fins i tot la maniobra d’última hora de Florentino Pérez, per fitxar Julen Lopetegui com a entrenador del Reial Madrid, està tocada d’una prepotència de nou-ric que fa olor de centralisme ranci, com de qui governa per Reial Decret. És clar que si la selecció espanyola no guanya aquest Mundial, sempre quedarà l’opció de xiular Piqué.

0 Comentaris
cargando