La situació al Pròxim Orient

El gran joc de Qatar

L'emirat s'ha mantingut a la superfície malgrat el ferri bloqueig terrestre, marítim i aeri de l'últim any

3
Es llegeix en minuts
lainz43696101 opinion leonard beard180610192709

lainz43696101 opinion leonard beard180610192709

Qatar sembla haver sortitreforçada del bloqueigque ha patit l’últim any. L’ultimàtum del Quartet àrab (dirigit per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units i secundat per Bahrain i Egipte) no ha tingut els efectes esperats, ja que no ha aconseguit modificar la política exterior qatariana, que s’ha adaptat a la nova situació teixintcomplicitats amb actors clau a la regió (sobre tot Iran i Turquia), ni de bon tros no qüestionar el lideratge de l’emirTamim, la popularitat del qual ha augmentat de manera considerable entre l’exigua població qatariana (tot just 300.000 de nacionals). Tampoc els EUA i la UE han abandonat a la seva sort elsegon exportador de gasdel món després de Rússia, i han apostat a tota hora per una solució negociada de la crisi, la qual cosa ha estat determinant perquè la sang no arribi al riu.

Malgrat el ferri bloqueig terrestre, marítim i aeri a què ha estat sotmès en els últims 12 mesos, Qatar ha aconseguitmantenir-se a la superfícieen unes circumstàncies summament adverses, la qual cosa s’ha de considerar un èxit. Ha de tenir-se en compte que aquest petit emirat importava un 40% dels productes que consumia de l’Aràbia Saudita i, de la nit al dia, s’ha vist obligat a buscar vies alternatives de proveïment. El fet que l’economia qatarianacreixi aquest any a prop del 3%sembla indicar que el pitjor ha passat. Òbviament, l’alça del preu dels hidrocarburs en els últims mesos ha donat un baló d’oxigen a l’emirat per afrontar el futur amb cert optimisme.

Tensions latents amb els veïns

Si bé és cert que Qatar ha aconseguit esquivar la crisi, no ho és menys que les tensions amb els seus veïns continuen latents. Muhamad bin Nayaf i Muhamad bin Salman, prínceps hereus d’Emirats i l’Aràbia, respectivament, segueixen considerant Qatar com una amenaça per al seu lideratge regional, per la qual cosa mantenen lapressió sobre l’emirat. Ambdós desconfien de la capacitat d’influència d’Al Jazeera, el canal de televisió qatariana que és el més vist a la franja de territori que va des del Marroc a l’Iraq. A més, consideren que Qatar continua donant suport a la seva particular bèstia negra: els Germans Musulmans, organització que acusen de tots els mals que fuetegen el Pròxim Orient. Pitjor encara, tots dos líders interpreten que Qatar ha contribuït a la desestabilització de la zona mitjançant elfinançament de diversos grups gihadistes,acusació que no deixa de cridar l’atenció precisament per provenir de dos països als que també pot formular-se la mateixa acusació.

La perllongament del bloqueig no beneficia ningú, tret de potser a Israel. Destacats analistes qatarians coincideixen a assenyalar l’esmentat país com el cervell gris de l’embargament amb què pretén forçar el petit emirat a replantejar la seva política exteriori, en particular, abandonar el seu suport a la qüestió palestina i allunyar-lo de l’Iran. És sabut que Qatar ha finançat Hamàs i ha acollit al seu territori el seu màxim dirigent: Jaled Mashal. També ha obert les seves portes a l’intel·lectual palestí Azmi Bishara, que va arribar a ser membre de la Knesset abans de ser acusat d’alta traïció per Israel, que a més exerceix com a conseller àulic de l’emir Tamim.

La perllongació
del bloqueig no beneficia ningú, tret de potser Israel, a qui alguns analistes veuen com el cervell gris de l’embargament

Notícies relacionades

D’altra banda, Qatar sempre s’ha negat a adoptar una posició bel·ligerant cap a l’Iran, ja que veu prioritari mantenir una relació de bon veïnat amb el país amb el qual comparteix l’explotació de la reserva més gran de gas liquat del món. Doha no obtindria cap benefici persecundar l’estratègia frontista de l’Aràbia Saudita cap a l’Iran i, tanmateix, tindria molt a perdre en aquesta guerra freda que disputen Riad i Teheran per l’hegemonia al Pròxim Orient.

Finalment és important ressaltar que els prínceps hereus saudita i emiratí formen part d’una nova generació de líders que consideren que la qüestió palestina s’ha convertit en una pesada càrrega que limita el seu marge de maniobra, ja que els impedeix unir forces amb Israel per combatre el seu principal enemic: l’Iran. De fet, la prioritat absoluta de tots dos països és contenir l’Iran, que ha aprofitat el caos produït per l’ocupació americana de l’Iraq el 2003 i el desconcert generat per la primavera àrab del 2011 per expandir la seva òrbita d’influència. L’explosiva situació a l’Iraq, Síria, el Líban o el Iemen ha permès Teheran acudir en ajuda dels seus aliats regionals i mobilitzar una sèrie de milícies sectàries que han aconseguit un significatiu pes en els esmentats països.