‘El xupet negre’ o ‘El gat’ de Botero

Carles Redón (Barcelona, 1969) va crear el 1987 una imatge que amb la seva multiplicació, digna d’un virus, per parets de Barcelona al llarg del temps va acabar convertida en una icona underground de la ciutat. Parlem d’El xupet negre, un xumet negre antropomorf i amb infinites possibilitats de mutació sense perdre mai l’essència, com es demostraria amb els anys. El Xupet Negre és també el nom artístic de Redón, que en el documental sobre ell, Go classic, utilitza una comparació arriscada tot i que eloqüent per descriure el seu treball. "Si mates una persona ets un assassí, però si mates mil persones ja ets un mite –exposa–. Amb el grafiti passa el mateix. Si en fas un, és vandalisme, però si fas el mateix mil vegades llavors ja és art".

Go classic, curtmetratge de 30 minuts dirigit per Esteban Tempe Hernández i Tomas Ergasto, tindrà la seva estrena a Dart, festival internacional de cine i art celebrat a Barcelona en què es projectarà els dies 11 i 13 de desembre. Un projecte solca guadianescament la pel·lícula: la creació i instal·lació a la capital catalana d’una escultura de bronze, de quatre o cinc metres d’altura, d’El xupet negre (el logotip, no l’artista). La ubicació preferent és la rambla del Raval, en substitució d’El gat de Fernando Botero. Serà, exposa el creador al film, el reconeixement "oficial d’un símbol extraoficial de la ciutat", i alhora un artista de Barcelona amb projecció internacional, "viu i en actiu", i que va obrir "totes les portes del logo art i l’street art" a la ciutat. Si Redón exagera, exagera poc.

Hum... ¿No serà el projecte del xumet de bronze una llicència ficcional per animar a reflexionar sobre l’art públic, la identitat visual de Barcelona i l’escàs interès de les institucions pel grafiti? "La resposta caldrà descobrir-la, aquesta és una mica la màgia de Go classic", toreja Tempe Hernández. Que la pel·lícula sembri aquest dubte li sembla "interessant", però la pregunta que li agradaria que es fessin els espectadors és: "¿Què és més representatiu de Barcelona, El gat de Botero o El xupet negre?".

Pistoles a la motxilla

Notícies relacionades

La frondosa vegetació de Lara Costafreda

Fascinació pel manga tranquil

Tempe Hernández, músic i artista visual, va arribar de l’Argentina a Barcelona el 1999, i no va trigar a observar que El xupet negre era a tot arreu. En un asado organitzat per un amic va conèixer l’autor de l’omnipresent logo, van congeniar i van acabar compartint taller, també amb Ergasto.

Escultura sí o escultura no al marge, Go classic traça la trajectòria del Xupet Negre. Al principi, en els temps clandestins, "ningú deia que pintava" i si mentre ho feies, sempre de nit, apareixia "un avi o un borratxo, paraves de pintar". El pas del retolador als esprais va ser com passar de portar "una navalla a la butxaca" a portar "pistoles a la motxilla". La denominació street art va obrir la porta a guanyar diners amb el grafiti. Tant en els dies de clandestinitat com ara, que pinta murals per encàrrec i quadres, el seu pla ha sigut sempre "fer del món un lloc millor"..