Anàlisi

Descobrint el pastís espanyol

L'enemic de Cifuentes no és Gabilondo ni la moció de censura, sinó la màfia feixista que està instal·lada a la seva comunitat i partit des de fa dècades

2
Es llegeix en minuts
img 2985

img 2985 / JUAN MANUEL PRATS

Descobrint el pastís espanyol és el títol d’un article publicat per George Orwell en una revista  anglesa el 1937. No he deixat de pensar-hi des de l’aparició del vídeo en què sembla que Cristina Cifuentes respon davant uns vigilants per un furt portat a terme moments abans en un centre comercial. Lamentablement, avui, Orwell es veuria àmpliament superat per aquesta mena de màfia feixista que ens amenaça a tots, de la qual un no pot alliberar-se. El vídeo és real i viu, malgrat que hauria d’haver sigut destruït; però algú el va guardar, com, ¿quants més n’hi ha? de les aventures o de la vida privada de qualsevol de nosaltres. Per quan calgui.

En realitat, el més just és parlar de descobrir el pastís madrileny, i més ajustat encara, del pastís popular madrileny. Des del tamayazo, a Madrid hi ha pastís. S’espia, es corromp, es roba, es guarden dossiers, cintes, es compren periodistes, voluntats, s’escala, es teixeixen aliances, matrimonis , és a dir, la vida quotidiana de qualsevol família mafiosa.

 

Cifuentes se’n va, però per 40 euros de crema i, potser algú ja està oblidant el fangar, la fossa sèptica de la rei Joan Carles o Lezo. El més sorprenent és que gairebé ningú es pregunti per què ara el vídeo i qui el tenia, perquè qui el tenia hauria d’explicar per què el tenia i, de passada, per què fins ara el que hi ha recollit en aquell vídeo no era causa de denúncia i de renúncia. Norberto Bobbio sostenia que, en matèria de corrupció, el descobriment era molt important, però el més demolidor era si després venia l’encobriment. Una vegada descobert el pastís, és pitjor corrupció tornar a encobrir; sona a família, a despit, a repudi, a tour de force entre mandarins.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Cifuentes renuncia assenyalant els seus adversaris. Tenia molts enemics, però els pitjors estan entre els seus, la seva dreta política, mediàtica però, sobretot, la dreta mafiosa que sosté les dues primeres. La corrupció de Madrid és institucional i afecta tots els poders, inclòs al quart.

Notícies relacionades

Cifuentes se’n va perquè diu que no vol deixar el poder en mans de l’esquerra radical però s’equivoca. Si està lluitant contra la corrupció, el seu enemic no és Gabilondo, molt radical ell, ni la moció de censura, la millor via i més democràtica per al seu relleu, sinó la màfia feixista que està instal·lada a la seva comunitat i partit des de fa dècades.

El suport de Ciutadans

L’abans presidenta ha assenyalat els seus corruptes, perquè no pot referir-se a Madrid a altres, i d’ells se sent víctima. La pregunta és ara, com pot Cs mantenir el suport a una organització política, la presidenta del qual, dimissionària com a presidenta del govern de Madrid, acaba de dir que no li ha permès acabar amb la corrupció. El procediment pel qual Cifuentes dimiteix finalment no m’agrada. Tampoc les alegries d’una premsa cada vegada més roïna i sospitosa de connivència amb les clavegueres i claveguerons de l’Estat. A Madrid, el cas Cifuentes és només una punteta del que passa. Potser Orwell es va quedar curt i el que s’haurà de descobrir és tota una pastisseria a escala industrial.