Els desafiaments de Ciutadans

Un dels dèficits del partit taronja és la seva heterogènia implantació i per aquest motiu el seu interès per presentar candidats notoris

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp43018045 graf8835  san lorenzo de el escorial  c a  de madrid   21 04180421142235

zentauroepp43018045 graf8835 san lorenzo de el escorial c a de madrid 21 04180421142235 / Mariscal

Ultimament Ciutadans sembla ser el partit de moda i així ho posen de manifest totes les enquestes. El sondeig del GESOP publicat per EL PERIÓDICO assenyala que el partit taronja guanyaria les eleccions generals i que quedaria a una distància considerable del PP i el PSOE i molt lluny de Podem, que d’ensopegada en ensopegada sembla que es va desinflant. Però les eleccions generals encara queden lluny, i si a Catalunya finalment es forma govern i no hi ha nous comicis al mes de juliol, les primeres eleccions que se celebraran seran les que tindran lloc el 26 maig de 2019, quan coincidiran europees, municipals i autonòmiques (a les comunitats que van accedir a l’autonomia per la via lenta). I quan encara queda poc més d’un any per a la supercita electoral, Cs, a qui les enquestes gairebé sempre han tractat millor que la realitat, s’enfronta a diversos desafiaments la gestió dels quals pot condicionar els seus suports. 

En primer lloc el seu rol com a partit responsable i com a garant de la governabilitat es juga en el front dels Pressupostos, la tramitació dels quals ja s’ha iniciat gràcies al fet que el PNB ha decidit no presentar una esmena a la totalitat. La incògnita és si el suport dels bascos als Pressupostos, si no hi ha Govern a Catalunya i no es produeix l’aixecament de l’article 155, acabarà en noves contrapartides per part del PP i si, arribat el cas, podran ser assumides per Cs, que a més de voler mostrar-se com un partit responsable, també pretén erigir-se en capdavanter de la «igualtat entre espanyols». 

Notícies relacionades

D’altra banda, el seu paper com a croat de la regeneració i de lluita contra la corrupció es dirimeix a Madrid arran de l’estrany cas de Cristina Cifuentes i el seu màster. Cs, igual que va fer a Múrcia, va ser prudent exigint el seu cessament fins que les proves de corrupció eren massa evidents. No obstant, a diferència del que ha passat en aquesta comunitat amb Pedro Antonio Sánchez, Mariano Rajoy no ha avalat de moment la dimissió de Cifuentes, encara que dos de cada tres votants populars ho cregui convenient segons el sondeig del GESOP. En aquest cas tan cridaner, Cs ha perdut la iniciativa en la lluita per la corrupción i la seva credibilitat ha quedat a remolc de la moció de censura del PSOE, a qui no podrá negar el suport lliurant-li el Govern de la comunitat.

L''efecte Valls'

I finalment hi ha el front de l’expansió territorial. És sabut que un dels principals dèficits de Cs és la seva heterogènia implantació, i per àquest motiu el seu interès per compensar-ho tot presentant candidats notoris a les eleccions locals i autonòmiques. El més cridaner d’aquests possibles fitxatges és el de l’exprimer ministre francès Manuel Valls a l’alcaldia de Barcelona. Amb la incorporació d’aquest dirigent, que s’ha distingit per la seva bel·ligerància contra l’independentisme, C’s aconseguiria no solament molta propaganda per la singularitat del cas, sinó el que és més important, traslladar a l’àmbit municipal (i de retruc a l’autonòmic) el debat en el qual més còmode se sent, gràcies al qual ha crescut i on guanya per golejada al PP, com ja es va veure a les autonòmiques catalanes del mes de desembre.