Un excepcional Sant Jordi

L’excel·lent meteorologia i el fet de caure en un dilluns laborable han augmentat les expectatives d’un Sant Jordi que ha sigut pletòric, tant per l’efervescència ciutadana com pel volum de vendes en llibres i roses, aquest any vermelles i grogues com a conseqüència de la situació política. Pel que fa als llibres, que han patit aquests últims mesos els vaivens de la convulsió social, sembla que les xifres també són favorables. Com ha declarat Joan Lluís Lluís, guanyador del Premi Sant Jordi, «és la festa del llibre més gran i més bonica del món, que cada any s’actualitza i es reinventa».

Aquest 2018, no obstant, ha sigut el Sant Jordi més excepcional de la història. L’aplicació de l’article 155 i la falta d’un govern efectiu de la Generalitat han eliminat la recepció oficial, i ha planat sobre l’ambient l’empresonament de polítics catalans i la incertesa del futur. Tot i així, escenes com les vistes en la jornada de portes obertes del Palau de la Generalitat, tenyit de groc el Pati dels Tarongers, han caracteritzat una jornada cultural i festiva que també ha esdevingut reivindicativa.

La fortalesa de Sant Jordi es basa en un llegat de convivència i harmonia cíviques fonamentat en l’elogi del llibre i la lectura, de les roses i l’amor, en una reivindicació del carrer com a lloc de trobada i d’exercici de la tolerància. El més desitjable, per a aquest país, és que l’any que ve es pugui tornar a celebrar en un clima de normalització que foragiti la crispació i que permeti un diàleg sincer, únic camí per resoldre les diferències polítiques ara enrocades. Com ha dit Sergio Ramírez, el flamant premi Cervantes, en l’entrega del guardó, «una novel·la és una conspiració permanent contra les veritats absolutes». En temps de maximalismes, l’art aposta per la relativitat i el debat de les idees en llibertat.

Pel que fa a l’àmbit estrictament llibreter, aquest Sant Jordi s’ha caracteritzat per l’eclosió d’una literatura i un pensament d’alta qualitat escrits per dones, per la gran quantitat de títols relacionats amb el procés, per la reivindicació de clàssics com Víctor Català, Pedrolo, Vázquez Montalbán i Maria Aurèlia Capmany, per les vendes de novel·les amb premi incorporat (com les de Martí Gironell, Màrius Serra i J. L. Lluís) i per presències notables d’escriptores com María Dueñas i Almudena Grandes.