La gran festa de la primavera

Sant Jordi: manual d'ús

Un bon llibre ha de suggerir més que sentenciar, ha d'obrir més interrogants que tancar-ne

Es llegeix en minuts
Sant Jordi: manual d'ús

DANNY CAMINAL

Començo aquest article conscient que estic entrant en un jardí. Si et dediques a la cosa llibresca com és el meu cas tindràs mil opcions de coses a fer cada any, mil llibres per publicar o no, mil llibres per llegir o no…. però el que segur que no podràs defugir és el fet Sant Jordi. I el fet Sant Jordi són moltes coses alhora: el llibre, la literatura, la rosa, la festa, el carrer, el negoci, i segur que me’n deixo. La magnitud del fet Sant Jordi és tal que inevitablement obre la porta a tot tipus de polèmiques més enllà de l’assumpció generalitzada que és una festa fantàstica.

JA FA DIES que sona el rum-rum del comespresentaSantJordi i comencen les preguntes sobre quin serà el supervendes d’enguany i sé que he de tenir una resposta que em satisfaci i que tingui possibilitats d’entrar en el top 10 (sí, aquella llista que els mitjans tenen pressa per donar ja a l’hora de dinar).

Però no la vull tenir aquesta resposta, perquè els que defensem la bibliodiversitat ho fem amb les dades que el mateix Gremi de Llibreters proporciona cada any. No està de més recordar que dels prop de 22 milions d’euros que va generar el Sant Jordi de l’any passat, repartits en més de 52.500 títols diferents, els que surten al top 10 que tothom frisa per saber representen poc més del 6% del total.

L’altra pregunta (llegeixi’s  jardí) que podem fer-nos i em fan és per què hem de llegir tal cosa o tal altra i descartar sense dubtar-ho gens tal altra. Rere aquest plantejament hi ha la pregunta subjacent de per a què serveix llegir.

TINC companys (sobretot els que treballen en literatura infantil i juvenil) que defensen que llegir no ha de servir per a res. I tenen tota la raó si el que busquem és una utilitat pràctica, una recepta per menjar verduretes, anar-se’n a dormir aviat o com treure  els bolquers. Això no té res a veure amb el foment de la lectura, l’intel·lecte o el plaer de llegir, tot i que, de mal, tampoc no en fa. Així doncs, ¿per a què serveix?

Llegir és un acte conscient. No necessàriament intel·lectualitzat, però sí que defenso que sigui conscient. Tant és si es tracta d’un tebeo o de les obres completes de Dostoievski. El nostre temps és limitat i val la pena saber a què el dediquem. Llegiu el que us doni la gana, no us en sentiu culpables, però trieu allò que llegiu. No us sentiu culpables tampoc si només compreu un llibre a l’any i o si no l’acabeu llegint, no es tracta de brandar una superioritat moral, però sí que em sento amb l’obligació de defensar la lectura i la bona literatura per tot el que em sembla que us podríeu perdre.

Davant d’un bon llibre la sensació de descoberta és fantàstica. Com obrir de cop una finestra i que s’activin vista, oïda i olfacte. És entrar en una nova dimensió. Obrir la porta d’un lloc del qual desconeixes la mida o la destinació, que et permet intuir un nou món sense que te’l serveixin mastegat o et prenguin per ruc. Ha de suggerir més que sentenciar, ha d’obrir més interrogants que tancar-ne.

Llegir estructura idees, ajuda a comprendre altres realitats i ofereix claus de lectura de les pròpies. ¡I és tan divertit, emocionant i enriquidor! Ho diu molt bé l’escriptor angolès José Eduardo Agualusa: «En entrar en la pell de diferents narradors, en sentir-se part d’altres vides, el lector es va sentint també part de la resta de la humanitat. [...] La literatura desenvolupa en nosaltres el múscul de l’empatia».

NO M’ATREVIRIA a dir que ens fa «més bones persones», com diu ell, però sí més oberts, curiosos, inquiets i conscients. «Hauríem de voler-ho tot, només una mica», diu la poeta Núria Martínez-Vernis. ¡Sí!

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

Aquest Sant Jordi té un plus d’intensitat, no puc fer «com si no passés res». El moment és greu i estan en risc llibertats que ja donàvem per descomptades. Tinc un paquet de Correus amb un llibre tornat d’una presó que diu «refusat». ¡Un llibre! «La llibertat és una llibreria», va escriure el poeta Joan Margarit.

Ah. I un prec final: Sant Jordi és tremendament cansat i meravellosament reconfortant alhora. Si passeu davant una parada o us hi atureu a badar i remenar només us faig un prec. Mireu-nos als ulls i desitgeu-nos un bon dia.