IDEES
Esperit crític en estat crític
abertran32844101 barcelona 18 02 2016 mas periodico entrevista al filosofo it180410141235 /
El professor italià Nuccio Ordine, a Clàssics per a la vida (Quaderns Crema / Acantilado), escriu: «En lloc de formar pollastres d’engreix criats en el conformisme més miserable, s’hauria de formar joves capaços de traduir el seu saber en un constant exercici crític». I Josep Fontana, a L’ofici d’historiador (Arcàdia), subratlla que l’ensenyament als alumnes d’història no ha de consistir a «inculcar-los una sèrie de veritats establertes sobre el passat», sinó a alimentar les seves ments «amb la formació d’un esperit crític que els dugui a entendre que són ells mateixos els que han de judicar, amb l’experiència adquirida, el paisatge social que els envolta».
Aquestes alertes, en boca de savis com Ordine i Fontana, haurien de ser titulars de diari, tocs d’alerta informatius, notícies del dia, del mes i de l’any. I encara més quan, a les taules de novetats, no són els únics que apunten al mateix objectiu. Els lúcids articles de combat que l’emergent autora de ciència-ficció Kameron Hurley ha vist traduïts a La revolución feminista geek (Runas), els inesgotables assajos de la desapareguda Ursula K. Le Guin compilats a Contar es escuchar (Círculo de Tiza) i la noble, encesa i solidària defensa de l’activisme que Rebecca Solnit efectua a Esperança dins la foscor (Angle / Capitán Swing) són exemples de pensament crític encoratjat i exercit des d’àmbits menyspreats fins fa poc, com la literatura de gènere, el feminisme i la salut ambiental.
¿Brots verds en un procés de desertització? Afegiu-hi dos motors de pensament com La analogía, de Douglas Hofstadter i Emmanuel Sander (Tusquets), i el Gran Hotel Abismo (Turner), amb què Stuart Jeffries ha biografiat de forma crítica els crítics de la teòricament crítica Escola de Frankfurt, i no només tindran mitja dotzena d’excel·lents recomanacions de no-ficció per a Sant Jordi, també la fórmula secreta per avaluar-ho tot, llibres i estat de la qüestió. Aquesta fórmula, en fi, formada per quatre senzills termes de complexa aplicació: educació, cultura, política… i esperit crític.
