Deixin de tocar les pensions

Nou pols dels pensionistes al Govern aquest cap de setmana. I també a la resta dels partits. No en tenen prou amb les competicions frívoles a veure qui n’ofereix més. Aquest col·lectiu d’uns 9,6 milions de persones, dels quals 5,9 són jubilats, ja no es conforma ja amb callar i votar. També vol defensar una cosa que, encara que de vegades s’oblidi, és un dret. Farien bé els partits de reprendre el Pacte de Toledo per consensuar mesures per garantir la sostenibilitat del sistema en lloc de disparar-se els uns als altres amb les pensions com a arma electoral.

Els que avui treballen cotitzen per pagar les pensions dels que s’han retirat. El problema és que els actius que s’incorporen al mercat laboral ho fan amb salaris cada vegada més baixos i, per tant, amb cotitzacions inferiors. És una cosa que es podria resoldre en un país en el qual les empreses ja tenen beneficis. Només les que componen l’índex selectiu de la borsa Ibex 35 van augmentar els seus guanys més del 16% el 2017. I prou que ho van notar les seves cúpules, amb salaris que van superar fins als 20 milions anuals, com és el cas del conseller delegat d’ACS, Marcelino Fernández Verdes.

Els costos salarials, en canvi, amb prou feines van pujar el 0,5%. Els rendiments del treball, és a dir, els que perceben la majoria d’assalariats, perden cada cop més pes en la riquesa del país. L’any passat van baixar al seu nivell més baix des del 1989. I el que aquests perden ho guanyen en part els beneficis empresarials i les rendes del capital, que no paren de pujar. En definitiva, hi ha diners, però repartits desigualment. Uns quants se’n queden molts més  que la majoria. Així es podran nodrir bé els fons de pensions dels directius, però poc la caixa de la Seguretat Social, amb què es paguen les prestacions del gruix de la població.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I en aquestes un director del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va afirmar aquesta setmana en una conferència a la patronal de les gestores de pensions privades, Inverco, que amb els canvis del 2013 del Govern de Mariano Rajoy es garanteix la sostenibilitat del sistema. Però amb una contrapartida: si no hi ha reformes, les pensions no podran pujar més del 0,25% a què se’ls ha condemnat en l’actualitat durant els pròxims 50 anys. «Els ciutadans han de saber a què s’enfronten perquè puguin prendre les seves decisions d’estalvi», va dir. S’agraeix la sinceritat.

O sigui, es condemna els pensionistes actuals però també els futurs. A aquest pas, tant tocar les pensions, no per millorar-les sinó per empitjorar-les, generaran més ira i a la revolució dels cabells blancs s’hi sumaran cada cop més joves, tot i que vegin lluny el dia de la seva jubilació. És un tema de supervivència.