Retorns a deshora

Entro en una llibreria i, encara que ja ho sé de cada any, em sorprèn l’allau de novetats de Sant Jordi. Els llibreters han de jugar al tetris amb els llibres per encabir-los en l’espai que tenen a les taules, i així els autors desconeguts conviuen amb els que duen l’aval d’un premi, les traduccions de clàssics amb les dels noms que cal conèixer o, si no, no ets ningú. Enmig d’aquest excés, em fixo que treuen el cap tres narradors després d’uns quants anys d’absència: Maria Aurèlia Capmany, Terenci Moix i Manuel de Pedrolo. El seu regust d’anys vuitanta, d’una altra època, ha de conviure amb la dispersió de petites editorials d’avui dia, i sobresurten amb una gosadia mig anacrònica.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Aquesta sensació s’accentua perquè se n’ha reeditat més d’un títol i te’ls trobes repartits per la llibreria. En el cas de Pedrolo, compto fins a vuit obres diferents: n’hi ha de tots els gèneres, des de Crucifeminació (Orciny) o A l’ombra del crim (Labutxaca) a La terra prohibida (Comanegra). A part del record dels aniversaris a través de l’Any Pedrolo i l’Any Capmany, és fàcil entreveure en tots tres un sentit de l’oportunitat. En Pedrolo s’hi pot entrar per la situació política, per la seva defensa aferrissada d’una Catalunya independent. Maria Aurèlia Capmany es pot llegir des de la lluita per la igualtat de les dones, amb novel·les com Quim/Quima (Males Herbes) o Feliçment, jo sóc una dona (Barcanova). Terenci Moix, amb títols com El dia que va morir Marilyn (Edicions 62) i Tots els contes (Labutxaca), també apel·la a la lectura de gènere, un precursor en la transgressió i l’univers queer. 

És un retorn, doncs, que es justifica sobretot per qüestions extraliteràries, i és evident que hi ha una generació de lectors que, 30 anys després, els llegiran com a novetat, però em pregunto si les presses i turbulències de Sant Jordi són el millor moment. Si no és, precisament, un contrasentit que surtin ara, quan l’atenció que reclamen es perdrà en la sorollada, i al seu torn faran nosa als autors d’avui que tot just despunten. Sembla un mal càlcul dels editors, un malbaratament. O qui sap, potser és una revenja que ve des del més enllà.