Qüestions peregrines

El president del Govern espanyol es va referir una altra vegada al misteriós cas del màster de Cristina Cifuentes en la clausura de la convenció del PP. Ho va fer de passada, mig d’amagat, deixant meridianament clara l’opinió que li mereix tota aquesta polèmica. Va ser diumenge passat, a Sevilla, quan Mariano Rajoy va retreure a l’oposició que s’ocupi de «qüestions peregrines», davant les qüestions que ell considera importants, com l’ocupació. 

El president sempre ha presumit d’anar «a la major». Tota la resta, són temes menors. Però Rajoy s’equivoca de cap a peus. És clar que és més greu, per exemple, robar diners públics i emportar-te’ls a Suïssa que engreixar el currículum. Per descomptat que és més important crear feina de qualitat, que el fet que un polític es garanteixi una feina per al futur amb un curs fraudulent. El problema és que l’escàndol que afecta Cifuentes no és ja si diu tenir un màster que no té. El que és imperdonable és la mentida reiterada. Sobretot, si ve amanida amb grans dosis de supèrbia. 

La presidenta de la Comunitat de Madrid va elegir desaparèixer i després va elegir mentir per veure si sonava la flauta i aconseguia sobreviure. I per últim, va elegir mantenir la mentida en el temps, esperant que els seus companys del PP reforcessin les seves coartades per ser ella qui és. Ara, Cifuentes ha quedat sepultada sota un autèntic fangar. No només no la creuen a Génova, sinó que molts ni tan sols consideren que estiguem davant una qüestió peregrina. I a més, Ciutadans ja està esperant el seu cap i té totes les de guanyar.

Mentida i destrucció

Però, fins i tot en l’hipotètic cas que l’alumna Cifuentes aconseguís miraculosament treure’s de sobre l’espantall del màster, no pot aixecar el cap. Políticament, està morta, tot i que encara no ho sàpiga. I mira que ja va sent hora... Perquè la líder del PP a Madrid ha dilapidat el capital més important que tenen els representants públics: la credibilitat. 

Notícies relacionades

Casado ensenya els treballs i deixa en evidència Cifuentes

Ciutadans exigeix la dimissió de Cifuentes pel màster i demana al PP que hi busqui substitut

Cifuentes no anava mal encaminada. Gràcies a l’enfonsament dels seus predecessors, ella havia aconseguit presentar-se davant la gent, en la meva opinió amb excessiu postureig, com la pulcra, l’exigent, la política amb passat, però sense passat, i la màxima representació ètica del món mundial. Ara, ja no li queda res d’això. La mentida flagrant i sostinguda en el temps és una arma de destrucció massiva de l’autoritat moral. I el seu creador sol ser l’últim a assabentar-se’n. 

És innegable que Ciutadans està intentant treure d’això un rèdit electoral, que almenys la farà mantenir-se a les enquestes en uns nivells desmesurats. Però el problema que afecta Cifuentes no és una qüestió peregrina. El que és peregrí és que Rajoy menystingui la mentida.