Torrent lidera l''agitprop'

El Parlament s’ha convertit en una joguina d’agitació i propaganda en mans del seu president, que no busca proposar un candidat efectiu, ni s’atreveix tampoc a desobeir el Constitucional. Roger Torrent s’agrada molt en el paper de mestre de cerimònies i es dedica a alimentar el victimisme mentre JxCat i ERC no aconsegueixin tirar endavant una investidura de veritat. La hipòtesi de tornar a les urnes agafa força en funció del que pugui acabar passant a Alemanya amb Carles Puigdemont.

Mentrestant, com que diumenge que ve hi ha una altra manifestació pels presos, res millor que convocar un nou ple d’investidura fantasma que Torrent utilitzarà com a caixa de ressonància contra la justícia espanyola i per fer una crida al carrer. Aquesta vegada per denunciar que s’està vulnerant una suposada resolució d’urgència ni més ni menys que de Nacions Unides, les «mesures cautelars» de les quals, afirma, haurien de permetre que Jordi Sànchez assistís al Parlament. Novament, una faula independentista.

Ni mesures cautelars ni resolució d’urgència. Som davant d’una mera admissió a tràmit d’una queixa i una resposta formal en què s’especifica que el Comitè de Drets Humans de l’ONU «no ha pres cap decisió sobre la substància de l’assumpte». Per estudiar si la denúncia és admissible, l’organisme es mentat ha demanat informació al Govern espanyol, que té sis mesos de temps per contestar, mentre li recorda, sense que això prejutgi res, que ha de «respectar els drets polítics» del denunciant.

Aquesta formalitat ha sigut descontextualitzada per agitar la propaganda. El grup periodístic Maldita.es, que col·labora amb El Objetivo de La Sexta, i que té una secció dedicada a desmentir falsedats, li ha dedicat l’entrada ¿Què sabem del document de l’ONU sobre Sànchez?, que Torrent hauria de llegir abans que al Parlament se li retregui aquesta grollera manipulació.

Els independentistes i els comuns diuen que Sànchez és privat dels seus drets, sostenint amb això la forassenyada tesi de l’existència de presos polítics. Però Nacions Unides no ha dit això i la justícia alemanya ha negat que Puigdemont pateixi persecució política a Espanya per descartar d’entrada, com demanaven els seus advocats, l’extradició.

Notícies relacionades

Optimisme moderat

Liceu Mar, una oportunitat per a Barcelona

Sens dubte els jutges de Schlewsig-Holstein han infligit una garrotada a la tesi de la rebel·lió. No perquè neguin la violència, fins i tot assenyalen la responsabilitat personal de Puigdemont per continuar endavant amb el referèndum tot i l’avís dels Mossos d’Esquadra, sinó perquè la doctrina alemanya considera que el delicte d’aixecament ha de tenir les característiques d’una rebel·lió armada capaç de doblegar el poder constitucional.

És una visió clàssica de les insurreccions que no serveix en absolut per entendre el que ha passat a Catalunya. És dubtós també que apliquin correctament el principi de confiança mútua entre Estats que implica l’euroordre. El que passa és que mentre els independentistes es dediquen en cos i ànima a internacionalitzar la seva causa, Espanya afronta la principal crisi política en democràcia amb el Govern de Mariano Rajoy, el més inepte i gandul des del 1977. H