Embolicats amb les queixes i els símbols

Un grup de ciutadans decoren uns fanals amb llaços grocs. Exigeixen la llibertat dels que consideren presos polítics. Altres ciutadans passen per sota els llaços sense compartir el qualificatiu dels empresonats, però consideren que la presó preventiva no està justificada. També es passegen sota el groc els que celebren la decisió del jutge Llarena i n’hi ha que l’aplaudeixen amb tantes ganes que, una nit qualsevol, retiren els llaços dels fanals. Per últim, els CDR  miren d’impedir que els anteriors es dediquin a eliminar el color de la seva protesta. 

Aquest anar amunt i avall amb un llaç groc és un exemple del moment que vivim. En què qualsevol acció destil·la un excés d’emoció. Tanta que, de vegades, resulta difícil deslligar les queixes. I les reclamacions més justes, més inqüestionables, s’embrollen amb altres que estan desdibuixades per uns interessos partidistes que les modelen de la manera que els sembla.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Es poden considerar desproporcionats els empresonaments i les acusacions de rebel·lia per als encausats, però, a la vegada, no considerar-los innocents. Responsables de vulnerar lleis que eren de tots, d’anar de farol quan no tenien ni cartes i, sobretot, de desdenyar la meitat de la població de Catalunya i crear una maquinària propagandística posada al servei d’aquest menyspreu.

També es pot denunciar la corrupció del PP i, a la vegada, alegrar-se que Gemma Galdon hagi guanyat la batalla contra el govern de Puigdemont que va presentar una querella contra ella per afirmar en un programa de ràdio que la Generalitat estava «plena de corruptes i delinqüents». Els mateixos que ara s’exclamen per l’assetjament a la llibertat d’expressió, ahir demanaven dos anys de presó a qui va fer ús d’aquest dret recordant una cosa que era veritat. La sentència no només és positiva per a Galdon, també per combatre l’amnèsia selectiva que a vegades ens envaeix. Res és tan senzill com posar o treure un llaç. Ni la lluita per la llibertat i la igualtat ha nascut vestida de groc. Que els símbols no ens robin les raons.