GUERRA A SÍRIA

La pàgina en blanc

El director d'Unicef per a l'Orient Mitjà i l'Àfrica va emetre un comunicat desesperat sobre el conflicte a Síria a finals de febrer que estava, literalment, en blanc

1
Es llegeix en minuts
mbenach42456362 epa2799  duma  siria   09 03 2018   vista general de los edi180314160703

mbenach42456362 epa2799 duma siria 09 03 2018 vista general de los edi180314160703 / MOHAMMED BADRA

Aquest mes de març s’han complert 7 anys de l’inici de la guerra de Síria. Es calcula que la xifra de víctimes mortals és d’almenys 400.000, que 12 milions de persones han hagut de fugir de casa seva i que 400.000 més estan atrapades en zones assetjades com Guta Oriental, on la situació humanitària és especialment crítica.

Reconec que he hagut de recórrer a la informació disponible a la xarxa per recordar quin és l’origen de la guerra. Fa feredat pensar que la guspira que la va encendre va ser la detenció d’un grup d’adolescents que havia fet una pintada a la paret amb consignes revolucionàries contra el règim de Baixar al-Assad.

Els fracassos dels diversos intents d’alto el foc s’han succeït des del 2016 i les crides de les organitzacions humanitàries, també. Com que un dels grans misteris de la humanitat és veure com podem arribar a ser de sords davant el crit d’auxili del germà, Geert Cappelaere, el director de la UNICEF per a l’Orient Mitjà i l’Àfrica, va emetre un comunicat desesperat a finals de febrer que estava, literalment, en blanc.

L’encapçalava la frase «No hi ha paraules que facin justícia als nens morts, a les seves mares, als seus pares i als seus éssers estimats» i el tancava desafiant els agressors a trobar paraules que justifiquin les seves barbaritats.

Fa dies que hi penso. No sabia si era una bona manera de cridar l’atenció o el reconeixement de la seva incapacitat per donar una altra resposta. ¿Què era, una provocació perquè els responsables del desastre donin explicacions o l’acceptació de la derrota de la paraula? ¿Tindria més efecte que la fotografia que obria moltes portades de diaris i informatius fa uns dies amb un nen treient el cap dins una maleta? Potser sí.

Notícies relacionades

Hi ha tant de soroll al nostre voltant que a vegades va bé de recordar que un gran nombre de cantaires emetent el més fi dels pianissimos crea un impacte en el públic molt més corprenedor que si canten a ple pulmó.

Aquest espai de la pàgina en blanc és el que cal omplir amb les preguntes que ja sabem i amb l’atreviment de les nostres respostes.