21 febr 2020

Anar al contingut

Peccata minuta

El nen de la mort

El nen de la mort

Joan Ollé

Davant l'octogonal concordat Església-Exèrcit-Policia-Educació-Cultura-Esport-Justícia-Infància vist a Màlaga, un es pregunta, inquiet, on som i cap on anem. O van

Guerra del Rif, nord del Marroc, 1920. Després de dures derrotes infligides per les tropes alauites, el comandant d’infanteria José Millán-Astray («¡Muera la inteligencia!») crea, després de l’aprovació d’Alfons XIII, el terç d’estrangers, un cos de soldats professionals no de reemplaçament, amb moral i esperit de cos a imitació de la Legió Francesa, a la qual dues dècades més tard cantaria Edith Piaf a Mon Legionnaire.
Gener de 1921. Es produeix a Beni Hassan la mort en combat del primer legionari, el caporal Baltasar Queija de la Vega, que acabava de perdre la seva nòvia: «¡Tant de bo la primera bala no tardi gaire i sigui per al meu cor, per reunir-me aviat amb ella!». La història va arribar ràpidament a la península, i Fidel Prado Duque, famós lletrista de cançons, en va escriure uns versos. El seu amic, el compositor català Joan Costa Casals, la va convertir en un xarleston i la va donar a cantar a la famosa cupletista Lola Montes, que el juliol de 1921, i per aixecar l’abatut ànim dels legionaris establerts a l’Àfrica, va aparèixer vestida d’infermera interpretant El novio de la muerte. La commoció i les llàgrimes van ser tan grans que Millán-Astray va demanar de seguida una transcripció de la cançó per variar-li el ritme i adaptar-la a la marxa castrense: 160 passos per minut.

Amb uniforme de legionari

29 de març del 2018, Dijous Sant, Màlaga, 10.30 hores. Arribada a port del vaixell de l’Armada Contramaestre Casado al comandament del capità de corbeta Luis Vázquez Quintanilla i posterior desembarcament de la companyia d’honors de la X Bandera del Tercio Alejandro Farnesio, IV de La Legió. Després de passar revista, les tropes s’han dirigit a peu fins a l’església de Santo Domingo, per després traslladar la imatge del Cristo de la Buena Muerte, també conegut com a Cristo de Mena, fins a la Casa de la Hermandad. Els legionaris han portat el crucificat a l’espatlla mentre entonaven El novio de la muerte davant de l’emoció dels presents, entre els quals hi havia els ministres-a María Dolores de Cospedal (Defensa) –que ha presidit l’acte–, Juan Ignacio Zoido (Interior), Íñigo Méndez de Vigo (Educació, Cultura i Esport) i Rafael Catalá (Justícia), així com Yoel Extremera, un nen de Vélez-Málaga que encara no ha complert 3 anys, vestit amb un uniforme de legionari que el seu oncle li va fer tallar a mida, que, com la multitud i els ministres-a, també va entonar l’himne de la mort per la pàtria. Més de tres milions de persones ja l’han vist a les xarxes socials.
I davant d’aquest octogonal concordat Església-Exèrcit-Policia-Educació-Cultura-Esport-Justícia-Infància, un es pregunta, inquiet, on som i cap on anem. O van. ¡Bona Pasqua! 

Temes: Setmana Santa