Sortir de la commoció

Encara que fos forçant el reglament fins al límit, el president del Parlament, Roger Torrent, va saber reconduir una impossible segona sessió del debat d’investidura en una oportunitat per donar sortida política a la commoció que sacseja aquests dies el món independentista després de l’ordre de processament emès pel jutge Pablo Llarena.

No tothom va saber ni va poder aprofitar l’ocasió. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, sense qüestionar la decisió judicial gens ni mica, va llançar un guant que ningú va recollir al demanar a l’actual majoria de la Cambra gestos de distensió i de reconeixement del dany provocat per la seva estratègia, però mostrant respecte a la rellevància social i electoral de l’independentisme. Cosa en la qual va insistir amb un altre to –va qualificar de desproporcionada la presó per als diputats– el líder del PSC, Miquel Iceta, que es va mostrar disposat i va animar la resta de forces polítiques a sortir de la comoditat dels blocs i buscar l’«empatia». I en un sentit semblant, el portaveu de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, va exigir crear un front democràtic ampli contra la repressió judicial.

Una proposta que, en alguns aspectes, connecta amb la declaració institucional que va llegir a l’acabar el ple el president Torrent, que està sabent evitar la desobediència una vegada i una altra sense perdre capacitat de lideratge dins l’actual majoria parlamentària. Possiblement en l’actual conjuntura política, per superar l’etapa de l’aplicació de l’article 155, la judicialització i la paràlisi, el camí que cal seguir és el marcat per Torrent: sense abandonar les pròpies idees, complir la llei.

Des de les files independentistes, en aquest ple atípic, la commoció no es va traduir en un canvi de rumb, sinó que va afegir més incertesa. El portaveu accidental de Junts per Catalunya, Quim Torra, no va fer altra cosa que incrementar-la a l’anunciar que Jordi Turull hauria aconseguit la majoria necessària si s’hagués celebrat la sessió d’investidura. Tampoc va ajudar gens a asserenar els ànims el misteri sobre el parador de Carles Puigdemont després de l’activació de l’euroordre contra ell.

Es pot dubtar o no de la proporcionalitat i eficàcia de l’actuació judicial, però en cap cas la política ha de fer deixament de les seves funcions, si hi ha una majoria al Parlament s’ha de fer efectiva.