La Xina diversifica la seva força militar

La modernització del Exèrcit Popular d'Alliberament (EPA), iniciada per Deng Xiaoping fa gairebé 40 anys, ha emprès una carrera espectacular des de l’arribada al poder de Xi Jinping, el novembre del 2012. La creixent rivalitat entre la Xina i els EUA ha portat Pequín a projectar la seva força més enllà del seu entorn, amb un portaavions operatiu i dos en construcció, una primera base fora del seu territori –a Djibouti–, un gran desplegament d’instal·lacions en les disputades aigües del mar del Sud de la Xina i una aclaparadora capacitat de ciberpoder.

L’actual procés de reforma de l’EPA és el més important des que es va fundar el 1927. Xi, l’únic líder que s’ha nomenat comandant en cap, està entestat a elevar la capacitat de combat de l’Exèrcit més nombrós del món, amb dos milions d’efectius, després de la reducció de 300.000 realitzada en els dos últims anys dins de l’intent per conformar tropes més mòbils i eficaces, «capaces de repel·lir, si calgués, qualsevol enemic».

Encara que Pequín descarta una contesa d’aniquilació total amb els EUA, la seva política exterior més assertiva i expansiva en els adjacents mars de l’Est i del Sud de la Xina xoca amb la voluntat nord-americana de seguir patrullant en aquelles aigües i recolzar en contra de la Xina les reivindicacions dels seus aliats i amics, Japó, Filipines, Vietnam, Malàisia i Brunei, cosa que pot desencadenar un conflicte armat.

El febrer passat, la Xina va fer un pas més en el reforçament de la seva presència militar en aquelles conflictives aigües i va ordenar el desplegament de l’avió furtiu J-20, un dels pocs caces de cinquena generació del món. L’anunci que la força aèria patrullarà de forma regular el mar del Sud de la Xina amb J-20 i amb alguns dels 24 Sukhoi-35 que acaba de comprar a Rússia és, segons el diari oficial Global Times, «una advertència» a Washington i als altres països que «la Xina no es deixarà intimidar i defensarà la seva integritat territorial».

Xi ha abordat la transformació de l’EPA des de l’interior. Per una part, ha posat fi a les regions militars per evitar vells problemes del caciquisme, i les ha substituït per teatres d’operacions, els comandaments de les quals responen davant la Comissió Militar Central i són els responsables de «planeajr, dirigir i recolzar les operacions conjuntes» amb les quals afrontar les amenaces de seguretat, mantenir la pau i limitar eventuals conflictes. Per una altra, ha dividit l’EPA en cinc cossos. Als tradicionals de terra, mar i aire, ha afegit una força de míssils i una altra de suport estratègic. La força de míssils inclou els coets de mitjà i llarg abast, convencionals i nuclears, així com les seves llançadores, tant des de les creixents flotes de submarins i avions estratègics, com de superbombarders. La força de suport estratègic engloba les espacials, les ciberforces i altres amb capacitats electromagnètiques. Està vinculada a la investigació en intel·ligència artificial i tecnologies hipersònica i quàntica de l’Acadèmia de Ciències Militars.

EL LLIBRE Blanc de la Defensa del 2015 imposa l’abandonament de la mentalitat tradicional, i destaca que la defensa xinesa ha de ser «activa» i no limitar-se a les aigües de l’est d’Àsia. En aquest sentit, atorga un nou paper defensor a l’Armada en aigües profundes. També llença al calaix de la història les arts militars de Mao Zedong, basades en la guerra de guerrilles i en un exèrcit de pagesos. Ara es promociona una milícia d’enginyers especialistes en tecnologia de la informació i el ciberespai.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La Xina no ha s’ha enfrontat en cap  guerra des del 1979, quan va voler castigar el Vietnam per haver envaït Cambodja, i només en va sortir victoriosa per la seva aclaparadora superioritat numèrica. Alts comandaments militars reconeixen que a l’EPA li falta experiència en les complexitats d’una guerra moderna i en la coordinació de les diferents forces, i per aquest motiu totes les transformacions  van encaminades a suplir aquestes carències. També són de gran utilitat les maniobres militars conjuntes amb Rússia, que cada any revesteixen més complexitat, més efectius i es realitzen en mars més llunyans, inclosos el Mediterrani i el Bàltic. La Xina va començar el 2005 aquests exercicis conjunts que, sota el mandat de Xi, han adquirit una enorme importància estratègica, en línia amb el reforçament de les relacions entre Moscou i Pequín.

Xi Jinping insisteix a dir que la Xina no té intencions expansionistes ni bel·licistes, i que la modernització de l’EPA tan sols pretén adequar-lo a la defensa del segle XXI i al pes de la Xina, però la rapidesa del seu avanç ha desfermat una perillosa carrera armamentista no només entre els seus veïns sinó també als EUA, que pretén renovar tot el seu arsenal nuclear i ha declarat la Xina i Rússia com les principals amenaces a la seva seguretat, en lloc del terrorisme.