La veu de les dones

La vaga d’ahir, 8-M, Dia Internacional de la Dona, va aconseguir el primer objectiu que pretenia la mobilització més contundent i multitudinària del feminisme en tota la història del nostre país: fer visible una lluita que no només és necessària i urgent, sinó que ens afecta a tots. Les reivindicacions feministes no es redueixen, malgrat que són tan importants, al dret a la igualtat, a la fi de la violència masclista i dels abusos sexuals i les agressions, a l’arraconament de la bretxa salarial, a l’elevació de la dignitat de la feina domèstica, al trencament del sostre de vidre o a la valoració de l’economia invisible que sustenten les dones. Van molt més enllà. 

Mary Beard, una famosa llatinista que ha reflexionat sobre la transcendència del moviment feminista, relata que va ser Telèmac, el fill d’Ulisses, qui «va fundar» la supremacia masculina en l’antiguitat. Va fer callar la seva mare, «perquè el poder de l’home està correlacionat amb la seva capacitat de silenciar les dones». Així ha sigut durant segles, però en les albors del XXI, cent anys després de les lluites sufragistes a Anglaterra, ha arribat definitivament el temps d’aturar-nos. El temps de fer-se sentir i que la veu de les dones irrompi als carrers i s’apoderi de la primera pàgina dels mitjans de comunicació social, on la vaga ha tingut una especial incidència. 

Més enllà de l’èxit de la jornada, amb manifestacions històriques a les principals capitals espanyoles i amb un ressò generalitzat a nivell mundial (amb diversos graus de seguiment i, no ho oblidem, de repressió), el 8-M s’ha de valorar en funció d’una fita singular. No serveixen aquí els paràmetres d’una vaga convencional. Fins i tot malgrat les xifres positives –uns sis milions de persones van seguir l’aturada– s’ha de calibrar el dia d’ahir com una eclosió social de primera magnitud per la seva transcendència i pel que significa i imposa de cara al futur. Ja no serveixen copets a l’esquena, brindis al sol com el que ha protagonitzat Mariano Rajoy o declaracions, com la de la ministra Dolors Montserrat, assegurant que «ser feminista és una etiqueta».

El concepte de sororitat –la solidaritat femenina que es resumeix en el lema Juntes som més– es va implantar ahir com un crit que també ressona a favor d’una societat més igualitària i més justa.