EDITORIAL

Paràlisi preventiva per la neu

La prevenció és imprescindible, però ha de ser proporcional a la realitat meteorològica i adaptada al territori

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp42330697 un vehicle circulant per la c 25  a l al ada de gurb  27 de 180227121424

zentauroepp42330697 un vehicle circulant per la c 25 a l al ada de gurb 27 de 180227121424 / Gemma Aleman

La gestió de les emergències meteorològiques no és una ciència exacta. Catalunya ho sap prou bé, ja que el seu clima fa que pugui patir inundacions, onades de calor i també temporals de fred i neu que, sense ser tan rigorosos com els de l’Europa continental, sí que creen problemes, sobretot de mobilitat. Cada hivern sol haver-hi algun episodi d’aquest tipus, alguns d’excepcionals i marcats en la memòria (com el del 2010) i d’altres que no han col·lapsat el país, com el que hi ha hagut aquests dies. En efecte, la hiperbòlicament denominada bèstia de l’Est, que ha creat molts problemes a la resta d’Europa i en altres parts d’Espanya, a Catalunya ha originat nevades, pluja i temperatures fredes, però no ha suposat afectacions greus en el transport. Res a veure, per exemple, amb les vergonyants imatges de l’autopista AP-6 col·lapsada amb milers de conductors atrapats a la neu el passat mes de gener.

Per evitar aquest col·lapse, Protecció Civil va impulsar una sèrie de mesures preventives que ara són objecte de debat. Per exemple, per primera vegada va prohibir la circulació dels grans camions per tot Catalunya, i es va suspendre el transport escolar, amb tot l’enrenou que això implica per a la logística familiar. En vista del que ha passat a l’àrea metropolitana de Barcelona, on va nevar, amb intensitat dispar, però la neu no va agafar en excés i les principals vies no es van veure afectades, és legítim que algunes veus expressin el dubte que potser les precaucions van ser excessives. Que serveixi com a exemple la perplexitat dels camioners estrangers que havien travessat Europa sota  un temporal molt més dur i que es van trobar que a Catalunya, on nevava bastant menys, no podien circular.

Dèiem que la gestió de les emergències meteorològiques no és una ciència exacta, però tot i ser això cert també ho és que des de la crisi del 2010 s’imposa una paràlisi preventiva per evitar mals pitjors que en ocasions arriba a l’excés de zel. Convé estar preparats per evitar col·lapses, però també alarmes innecessàries per no generar l’efecte del pastor i el llop: que a base de posar en marxa desplegaments desmesurats, al final es perdi l’efecte de l’emergència. La prevenció és imprescindible, però ha de ser proporcional a la realitat meteorològica i adaptada a la situació i a les peculiaritats de territori.