Josep Maria Romero: "El pilotatge de drons crearà bastant treball"

Els drons ja són un més entre nosaltres. Gràcies al viatge d’aquests objectes voladors sí identificats, petites aeronaus sense tripulació controlades a distància, el bany de neu als nostres paisatges, sobre teulades i sota rodes de camions i cotxes retinguts als marges de les vies de circulació enriqueixen aquests dies la informació audiovisual. En el seu origen, aquestes màquines van començar a volar amb fins bèl·lics al cap d’estrategs militars. Van néixer per matar. Però, pel bé de tots, molts altres camps d’aplicació, a més d’una jove llei de seguretat–d’aquest any–,

els conviden a quedar-se per ajudar-nos a viure més i millor.

—¿Com ens ajuda a viure més un dron?

—Els equips d’emergències els fan servir en rescats, per localitzar ferits o portar-los estris per a la supervivència, per exemple. Ja hem vist en acció drons proveïts de desfibril·ladors. Però també la seva utilitat en la detecció i seguiment d’incendis, o lluitant contra una plaga d’eruga processionària, injectant-los amb el dron verí per acabar amb elles.

—¿Tot són avantatges?

—Sempre que s’utilitzin de manera responsable, des de l’ètica que garanteix el respecte a la intimitat, el dron facilita i facilitarà encara més la vida. I crearà bastants llocs de treball per les seves àmplies possibilitats.

—¿Com van arribar els drons a la seva vida?

—A mi sempre m’havia agradat molt volar. La meva mare, amb 16 anys, va ser la primera dona pilot d’avioneta d’esbarjo a Espanya, a finals dels anys 50. El seu pare va fundar l’aeròdrom de Sabadell. Des d’allà em vaig passar tota la infància i adolescència enlairant-me cap a les Balears. Fins que el meu oncle i els seus acompanyants van tenir un accident amb l’avioneta i van morir. Allò em va marcar. Vaig continuar volant, però mai em vaig treure el títol de pilot d’avioneta.

—Gràcies als seus drons, ara vola amb els peus sobre la Terra.

—Exacte, ara la precaució és el primer, pilotant drons o ultralleugers, que és una altra titulació que m’estic traient.

—Els drons, ¿com els va descobrir?

—Jo tinc una empresa d’organització d’esdeveniments amb seu a Formentera. Fem bodes, cites esportives (www.goformentera.com), i contemplant el mar blau turquesa des de l’illa em vaig imaginar que seria brutal gravar amb dron plans aeris per incorporar als vídeos de les celebracions. Vaig buscar a internet una escola on formar-me i ho vaig fer en el primer centre oficial que va obrir a Catalunya (www.cursopilotodrone.com). Soc de les primeres promocions de pilot oficial de dron aquí.

—¿Què inclou la preparació oficial?

—És una setmana intensiva, matí i tarda de classe amb teòrica sobre temes com legislació i coneixement tècnic del dron, navegació i interpretació de mapes, possibles performances amb l’aeronau, seguretat i meteorologia, i pràctica. Afortunadament, la llei que s’acaba d’aprovar ja estableix els límits per poder pilotar-los en camp ajustant-se als paràmetres de seguretat per a tothom. 

—Deia que el dron obre un camp laboral molt prometedor.

—Sí. A l’empresa que jo vaig posar en marxa (www.workwithdrone.com) fem inspecció i control d’infraestructures i estructures, de plantes fotovoltaiques i topografia, i produccions audiovisuals. Però la seva aplicació en salvament i emergències –ja hi ha un màster de la UAB dedicat a això específicament–, o en agricultura de previsió controlant cultius, detectant males herbes o plagues o fins i tot transportant persones com ja es prova a Abu Dhabi mostra possibilitats sense fi.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

—¿Quina és la sensació de pilotar un dron?

—És com treure el cap per la finestra des de dins d’una aeronau en vol.