RACONS DE CIUTAT

Una escola de naturalistes a la ciutat

Els voluntaris del Zoo de Barcelona han reprès la seva tasca de sensibilització amb els educadors del parc

Una escola de naturalistes a la ciutat
3
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Famílies, grups de casals de zoologia i tota classe de visitants van tornant a poc a poc l’afluència habitual de públic entre girafes, pingüins i lleons. El Zoo de Barcelona continua organitzant activitats que motiven una mirada diferent del seu interior; les seves tasques educatives conformen una escola amb finestres obertes al planeta a partir de cada espècie que veiem.

Una tarda de primavera del 2015 es va presentar al Zoo de Barcelona la novel·la gràfica ‘Primates, la intrépida ciencia de tres primatólogas, Jane Goodall, Dian Fossey y Biruk Galdikas’, tres dones que van dedicar la seva vida a la preservació i estudi de ximpanzés, goril·les i orangutans. Entre el públic hi havia Montse Santamarina, una esponja del saber, que aquell dia reconnectava amb aquest vincle emocional de la infància. Passejar amb el seu pare de nena pel zoològic era sempre una festa i, aquella tarda, conèixer el treball d’aquelles primatòlogues que ja admirava li va fer sentir ganes de vincular-se de nou a aquest espai de la ciutat de Barcelona. Com a especialista i professora de comunicació audiovisual, volia aportar el seu gra de sorra. «Aquella presentació va despertar en mi el cuc per conèixer les diferents espècies, la seva situació actual de risc i què podem fer per protegir-les. Els zoos han evolucionat amb el temps i s’han convertit en aliats en la protecció i conservació de la biodiversitat del planeta», explica.

Santamarina va buscar com ser voluntària del zoo, va passar una entrevista i sessions formatives, i es va convertir en una AZ, membre dels Amics del Zoo, persones voluntàries que donen suport a la tasca del Servei d’Educació i Sensibilització del Parc Zoològic de Barcelona. Acompanyen les activitats divulgatives i formatives dels educadors del parc. Són sessions obertes a tothom, nens i adults, incloses en l’entrada o de pagament especial, sempre amb l’objectiu de conscienciar sobre la necessitat i maneres de protegir la biodiversitat i, per què no, formar petits naturalistes. A més d’assistir, fotografiar i filmar, ajudar a preparar el material educatiu, una menjadora d’ocells o un hotel d’insectes són el tipus de tasques que ha desenvolupat com a voluntària. Dissabtes d’aventura o aniversaris d’aprenentatge en què ella dona el seu recolzament donen a conèixer la vida d’animals com l’òrix blanc, un antílop africà extingit ja a la natura que ha criat a Barcelona –l’últim, durant el confinament–, i d’allà la importància dels zoos com a reservoris genètics.

Notícies relacionades

La Montse guarda com un tresor la llibreta en la qual anota cada sessió dels educadors amb la gent. El millor de cada una és a les seves notes. «Es parla dels tres pilars del zoo: conservació, investigació i educació», assenyala. Alguns AZ –en l’actualitat són una desena– van participar de nens als casals del zoo, després van ser-ne voluntaris i van acabar estudiant biologia o veterinària i treballant com a cuidadors o educadors del zoològic.

Després dels mesos de confinament, Santamarina s’ha retrobat amb un parc molt més frondós. «Això és gairebé com un botànic», afirma. Hi ha els seus animals més estimats com la Mina, un ocell exòtic de l’Índia, víctima del mascotisme. «És molt popular al zoo per les seves animades converses amb els visitants», diu. Allà on viatja, aquesta voluntària visita un zoològic. S’ha comprat uns bons prismàtics i una lupa de naturalista per observar millor la naturalesa. «Tinc entrenats els meus sentits per olorar-la, sentir-la i escoltar-la. Som un amb el planeta i hem de respectar-lo com a nosaltres mateixos. ‘Treballem per la natura’ és el nostre lema com a voluntaris del zoo», afegeix.