Himnes, històries i símbols

Que se’m permeti una reiteració sobre la qüestió dels himnes, amb el permís de Marta Sánchez. La paraula himne prové del grec i té el mateix significat en totes les llengües europees. Tenien himnes per a tot: l’invocatiu, el laudatiu, l’admiratiu i, finalment, un per a cada necessitat.

    –Vinc a buscar un himne.

    –¿Com el vol? Pot ser laudatiu o admiratiu.

    –¿Costen el mateix?

    –Sí, el preu varia segons la durada.

    –Res… una cosa breu.

Passen segles, guerres, matances i grans infortunis i arribem als himnes nacionals. El més antic és l’holandès Het Wihelmus, que prové d’una cançó soldadesca que  fa referència al príncep Guillem d’Orange, que a causa de la dominació espanyola va fugir dels Països Baixos. Vaja, primer himne i Espanya i Felip II, els dolents.

La qüestió és que els que s’emocionen amb els himnes han de saber que són intercanviables. Tanta llagrimeta patriòtica i militarista, quan en realitat gairebé tots valen per a qualsevol país. Només canviem la nació autèntica per Espanya o espanyols.

Himne de Mèxic: «Españoles, al grito de guerra, el acero aprestad y el bridón, y retiemble en su centro la tierra al sonoro rugir del cañón. Ciña, ¡oh patria!, tus sienes de oliva de la paz del arcángel divino. Que en el cielo tu eterno destino por el dedo de Dios se escribió. (…) ¡Guerra, guerra! Españoles, los patrios pendones en las olas de sangre empapad». Quadra perfectament i això que van lluitar en bàndols contraris.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

 Passa el mateix amb el marcial himne de Xile, si el substituïm per Catalunya: «Vuestros hombres, valientes soldados, que habéis sido de Catalunya el sostén, nuestros pechos los llevan grabados… lo sabrán nuestros hijos también». Per últim aquí tenim sagnant l’himne de l’Azerbaidjan reconvertit a himne francès: «¡França, França! Terra estimada de fills valents, tots nosaltres a punt per donar les nostres vides per tu. Milers d’ànimes van ser sacrificades per tu. El teu pit es va tornar un camp de batalla. Els soldats que es van privar de les seves vides, cadascun d’ells es va convertir en un heroi. Pots convertir-te, França, en un jardí florent».

Història modificada

Com es veu, a tot arreu es mullen quan plouen, amb tonteries i soldats a la brasa. Després, a sobre, hi ha la lectura romàntica de la història, que la converteix en un pur conte. La mania d’adaptar la història a les conveniències de cada època ha sigut una constant de moltes identitats, entre elles la catalana. Ja van escoltar Artur Mas parlant del tema: «La declaració d’independència va ser simbòlica. Moltes vegades en política, un argument s’exagera (…) Sí, pot arribar a ser un engany». Vaja, que a aquest pas no seran autèntics ni els gols de Messi.