EN CLAU EUROPEA
El repte de finançar la nova UE
Les partides agrícoles i de cohesió van esmorteir l'impacte de la crisi però seran retallades
El sostre actual de despesa de l'1% de la renda europea és insuficient per complir les promeses dels líders
mbenach42245323 farmers park tractors outside the rouen prefecture on februa180223204409 /
Davant la crisi existencial de la Unió Europea (UE) sorgida per la decisió britànica d’abandonar el projecte europeu, els líders dels altres 27 estats membres s’han compromès en les cimeres de Roma i Göteborg a construir una Europa millor, que atengui les preocupacions i el malestar expressat pels ciutadans. Però el debat sobre el pròxim marc pressupostari 2021-2027 en la cimera de Brussel·les mostra que hi ha països rics que es resisteixen a recolzar aquestes promeses amb mitjans financers suficients per complir els objectius i que els Vint-i-set es preparen a sacrificar part de la política agrària i de cohesió.
La sortida de la Gran Bretanya de la UE privarà el pressupost comunitari d’uns 10.000 milions d’euros anuals a partir del 2021, segons el document elaborat pel president de la UE, Donald Tusk. Sense una aportació més gran dels Vint-i-set resultarà impossible mantenir les actuals polítiques comunitàries (cohesió econòmica i social, agricultura i seguretat alimentària, creixement i investigació i ajuda humanitària i acció exterior) i finançar les noves iniciatives (control de la immigració i de les fronteres exteriors, defensa i seguretat i increment de la inversió en infraestructures, investigació, educació i protecció social).
El sostre de despesa del pressupost europeu està fixat ara en l’1% de la renda nacional bruta de la UE per imposició d’Alemanya i la Gran Bretanya a l’aprovar-se l’actual marc pressupostari 2014-2020 en la cimera del 8 de febrer del 2013. Aquesta xifra ja va suposar una retallada respecte a l’1,12% del marc financer precedent (2007-2013) i és molt inferior al nivell de l’1,25% del període 1993-1999, com detalla el document elaborat per la Comissió Europea per a la cimera. Precisament aquesta setmana el Parlament Europeu ha defensat apujar el sostre de despesa del marc pressupostari fins a l’1,3% de la renda bruta de la UE per poder finançar les noves prioritats i evitar retallar els fons destinats a les polítiques ja existents.
El sostre de despesa de l’1% resulta insuficient per finançar les promeses de la nova UE. Per exemple, disposar d’un sistema complet europeu de gestió i control de les fronteres externes de la UE, semblant al dels Estats Units, suposaria un cost global de 150.000 milions d’euros en el conjunt dels set anys comparat amb els 4.000 milions del sistema precari actual, segons la Comissió Europea. Per evitar que la UE perdi competitivitat econòmica i quedi endarrerida tecnològicament, l’Executiu comunitari també estima que caldria doblar el pressupost del Programa Marc de Recerca i Innovació fins a 160.000 milions per al conjunt dels set anys o com a mínim incrementar-lo el 50% fins als 120.000 milions.
Davant l’oposició d’Holanda, Àustria i altres països a incrementar les seves aportacions, el comissari de Pressupostos, Günter Oettinger, planteja que la meitat de les noves necessitats es cobreixin amb un increment de contribucions i l’altra meitat desviant part dels fons agrícoles i de cohesió als nous objectius. Però una retallada, encara que sigui parcial, dels actuals pressupostos agraris i de cohesió impediria complir correctament els objectius d’aquestes polítiques, que «són l’essència de la mateixa UE», com reconeixen fonts d’alt nivell de la Comissió Europea.
Limitar les ajudes directes
Les despeses agrícoles, que representen aproximadament el 39% de l’actual pressupost de la UE, ja s’estan retallat de facto, perquè el seu import total està congelat des del 2014. Un petit marge d’ajust en aquesta àrea podria venir de limitar les ajudes directes que reben els grans productors, ja que el 80% dels fons van a mans del 20% dels agricultors, segons la Comissió Europea.
Notícies relacionadesLa sortida de la Gran Bretanya de la UE rebaixarà per efecte estadístic en un 3,6% (uns 1.000 euros al PIB per càpita anual) els llindars de renda que marquen l’accés a les ajudes a regions pobres, cosa que sense mesures correctores, suposarà també una retallada de facto de la partida global. Això afecta una dotzena de regions europees, entre les quals figura Múrcia. Espanya a més podria quedar exclosa definitivament del fons de cohesió.
Les partides de cohesió i agràries han permès esmorteir la recent recessió a la UE i asseguren un creixement econòmic més fort en el conjunt de la UE. «Si aquestes partides haguessin sigut inferiors, l’impacte social i econòmic de la crisi hauria sigut molt pitjor», reconeixen fonts europees d’alt nivell. Enfront de països com Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca, que es queixen d’una excessiva contribució, la Comissió Europea assenyala que els països rics obtenen un creixement addicional gràcies a les ajudes als països i les regions més pobres a través de més exportacions i dels avantatges del mercat únic.
