Buit i fariseisme
Els que van enganyar amb la independència són els mateixos que van perpetrar la fallida privatització de l'ATLL
rjulve23994626 barcelona 2013 10 23 politica artur mas y mariano raj180223191831
Mai com ara hem estat immersos en una situació de buit polític tan general. L’empantanegament és a tots els nivells. Al Congrés, la legislatura està travada. Cada vegada sembla més probable que els Pressupostos del 2018 no veuran la llum, ni tampoc els del 2019, es reconeix ja des de la Moncloa amb gran cinisme quan hauria de ser motiu d’avançament electoral. Tècnicament pot ser que sigui possible anar tirant a base de pròrrogues, però és una alteració greu de la lògica parlamentària. Quan Felipe González el 1995 va comprovar que no tenia suports per aprovar els comptes, va convocar eleccions. Un Executiu que no pot tirar endavant la llei més important de l’any queda tocat i enfonsat. Però Mariano Rajoy mai ha volgut governar, en el sentit de liderar reformes, anticipar-se als problemes, proposar iniciatives; només aspira a sobreviure, enganxat al poder. Per la seva part, l’oposició és incapaç de posar-se d’acord per posar fi al col·lapse.
A Catalunya, les coses van pitjor, perquè la trituradora del procés s’ho ha carregat tot. Després de tantes promeses ajornades, el fracàs del somni independentista ha deixat un gran buit en una part de la societat que es refugia en el sentimentalisme ferit de les porres i els presos per evitar assenyalar els culpables de l’engany. Els mateixos que van perpetrar la fallida privatització d’Aigües Ter Llobregat el 2012, que el Tribunal Suprem ha ratificat aquesta setmana, un gran fiasco de gestió que ens costarà als catalans molts diners, a més a més d’haver encarit el rebut de l’aigua. Recordem que Artur Mas, amb el seu eminent catedràtic Andreu Mas-Colell, en el paper de conseller, van ser també els capdavanters d’un Estat independent que ens convertiria en la Dinamarca del sud. L’exageració com a arma política ens ha conduït al desastre, ha reconegut l’expresident. Després de la borratxera, el realisme: els partidaris de la independència, segons l’últim CEO, ja són menys que els favorables a seguir sent una autonomia espanyola.
El tríptic del buit es completa amb un Ajuntament de Barcelona en mans d’Ada Colau. La seva resposta a la minoria política i falta d’experiència ha sigut refugiar-se en la prepotència. És el primer mandat en democràcia que no s’aprovarà ni un sol pressupost municipal per la via ordinària. Això ja ho diu tot. L’alcaldessa és molt donada a camuflar la seva mala gestió abraçant grans causes i atiant la suposada falta de la llibertat d’expressió a Espanya. Però ella va censurar només d’arribar un cartell del torero Morante de la Puebla en homenatge a Salvador Dalí i va acceptar la retirada d’una instal·lació artística fa un any al Fossar de les Moreres perquè profanava un lloc sagrat del nacionalisme. Ara mateix s’acaba de censurar un acte sobre la irreverent Tabàrnia en un centre cívic municipal quan ja estava confirmada la reserva i sense oferir alternatives.
Notícies relacionades
La censura a la fira ARCO és inacceptable, i és cert que s’està caient en una aplicació massa extensiva dels delictes d’odi, però a Catalunya s’omple el buit amb fariseisme.
