Anar al contingut

EDITORIAL

Risc d'enquistament al Raval

Les administracions han de fer tot el que sigui possible per posar fi al calvari dels veïns dels narcopisos

Risc d'enquistament al Raval

ALVARO MONGE

El conflicte dels narcopisos al Raval continua viu i els veïns segueixen en la lluita per aconseguir un barri digne i alliberat del jou dels narcotraficants que operen a l’entorn de Ciutat Vella. Fa poc es van reunir amb Ada Colau, que els va prometre un pla de xoc i els va assegurar que l’Ajuntament (del qual depenen algunes finques immerses en el tràfic de droga) «treballa de manera visible i no tan visible a peu de carrer». El problema és que l’acció municipal i la policial –tant de la guàrdia urbana com dels Mossos– es desenvolupen a un ritme inferior al de la mobilitat de les xarxes mafioses, que sovint sembla que van un pas per endavant de les iniciatives polítiques, judicials i policials.

La lentitud a l’hora d’afrontar una qüestió capital de convivència i salubritat, amb el consegüent deteriorament de la vida quotidiana, s’ha d’atribuir primordialment a l’embull administratiu que afecta  especialment la zona del Raval Sud. Com a conseqüència de la crisi econòmica i en gran part a causa de les execucions hipotecàries per impagament, molts pisos van quedar buits, mentre que la propietat passava o bé a bancs i caixes o, a través del traspàs de carteres d’actiu (els immobles i el crèdit corresponent), a agències immobiliàries i fons d’inversió o dels anomenats «voltor». 
   

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

 La inviolabilitat del domicili, un dret constitucional, s’ha tergiversat i ha permès als ocupes que formen l’entramat mafiós accedir a finques deshabitades perquè es necessita una ordre judicial que els propietaris –per desconeixement, per desídia, per deixadesa– no han reclamat. L'informe que publica EL PERIÓDICO deixa a la vista que la propietat, majoritàriament, correspon a entitats que només es preocupen del potencial especulatiu de les seves inversions o que estan implicades en procediments civils que no fan sinó dificultar una acció immediata, fins i tot malgrat els esforços municipals per aclarir l’assumpte. L’apropiació dels pisos amb escuts humans, la denúncia constant i un estat d’alerta permanent són les armes que tenen dels veïns. Les administracions hi han de posar tot de la seva part (des de la pressió a propietaris i la prevenció fins a les sancions penals) perquè el drama dels narcopisos al Raval no s’enquisti sense remei.