Risc d'enquistament al Raval

El conflicte dels narcopisos al Raval continua viu narcopisos Raval i els veïns segueixen en la lluita per aconseguir un barri digne i alliberat del jou dels narcotraficants que operen a l’entorn de Ciutat Vella. Fa poc es van reunir amb Ada Colau, que els va prometre un pla de xoc i els va assegurar que l’Ajuntament (del qual depenen algunes finques immerses en el tràfic de droga) «treballa de manera visible i no tan visible a peu de carrer». El problema és que l’acció municipal i la policial –tant de la guàrdia urbana com dels Mossos– es desenvolupen a un ritme inferior al de la mobilitat de les xarxes mafioses, que sovint sembla que van un pas per endavant de les iniciatives polítiques, judicials i policials.

La lentitud a l’hora d’afrontar una qüestió capital de convivència i salubritat, amb el consegüent deteriorament de la vida quotidiana, s’ha d’atribuir primordialment a l’embull administratiu que afecta  especialment la zona del Raval Sud. Com a conseqüència de la crisi econòmica i en gran part a causa de les execucions hipotecàries per impagament, molts pisos van quedar buits, mentre que la propietat passava o bé a bancs i caixes o, a través del traspàs de carteres d’actiu (els immobles i el crèdit corresponent), a agències immobiliàries i fons d’inversió o dels anomenats «voltor». 

   

 La inviolabilitat del domicili, un dret constitucional, s’ha tergiversat i ha permès als ocupes que formen l’entramat mafiós accedir a finques deshabitades perquè es necessita una ordre judicial que els propietaris –per desconeixement, per desídia, per deixadesa– no han reclamat. L'informe que publica EL PERIÓDICO deixa a la vista que la propietat, majoritàriament, correspon a entitats que només es preocupen del potencial especulatiu de les seves inversions o que estan implicades en procediments civils que no fan sinó dificultar una acció immediata, fins i tot malgrat els esforços municipals per aclarir l’assumpte. L’apropiació dels pisos amb escuts humans, la denúncia constant i un estat d’alerta permanent són les armes que tenen dels veïns. Les administracions hi han de posar tot de la seva part (des de la pressió a propietaris i la prevenció fins a les sancions penals) perquè el drama dels narcopisos al Raval no s’enquisti sense remei.