IDEES

Enganxat a Bergman

1
Es llegeix en minuts
abertran34391282 duo d escriptors suecs  hjorth   rosenfeldt160621122214

abertran34391282 duo d escriptors suecs hjorth rosenfeldt160621122214

No em refereixo a Ingmar Bergman, prestigiós cineasta suec, sinó a Sebastian Bergman (que també és suec, però aquí s’acaben les semblances), protagonista d’una sèrie de novel·les policials de molt mèrit escrites a quatre mans per Michael Hjorth Hans Rosenfeldt (creador de l’esplèndida sèrie televisiva El puente, que en aquests moments emet 8TV i que ha inspirat dos oblics remakes, un d’ells a càrrec de Hollywood i amb el mateix títol i una versió anglo-francesa rebatejada com El túnel). A Espanya les publiquen Planeta Columna i ja se n’han fet cinc: Secrets imperfectes, Crims duplicats, Morts prescindibles, Silencis inconfessables Càstigs justificats.

Confesso que hi he arribat una mica tard. Davant la sobredosi de thrillers que inunden les nostres llibreries, aquests llibrots de 600 pàgines es limitaven a ser fullejats per un servidor i a ser retornats al seu lloc, substituïts per alguna cosa de menys pes. Quan les tres primeres aventures de Sebastian Bergman van sortir en edició de butxaca fa unes setmanes –a l’avantatjós preu, a més, de nou euros amb noranta-cinc–, vaig agafar la primera i, al cap d’uns dies, les altres dues, i no descarto sortir corrent a comprar les dues que em falten, encara que pesin més i costin el doble.

Notícies relacionades

Som davant una sèrie brillant i tremendament addictiva gràcies a la barreja d’unes trames enginyoses i d’eficaç fusteria amb uns personatges en què no es descuida el factor humà, encara que sense arribar a l’estil Mankell (aparcar la història per sobreactuar amb la humanitat dels protagonistes). 

Tots estan molt bé, però un destaca especialment: l’insofrible Sebastian Bergman, assessor psicològic de la policia i home d’uns 50 anys pagat de si mateix, petulant, despectiu i sovint desagradable. Una joia, vaja. I un egoista que utilitza les dones per desfogar-se –el sexe és l’únic que li calma la seva habitual angoixa– i després desaparèixer de les seves vides. Però a Bergman se li acaba agafant afecte quan es descobreix la mala relació amb els seus pares i la mort de la seva dona i la seva filla durant un tsunami a Tailàndia: és llavors quan el veiem com el que és, un supervivent que atrapa assassins per suportar-se a si mateix i la realitat d’un món que no li agrada.